Convé
témer els seus orígens
per
retallar la memòria
posar
bellesa legítima
amb una paraula pura.      
 
El sòl de la sang seca
acumular els fragments d'espera
des d'aquí
del
transparència
en el pas dels ocells
herbes i aigua barrejades.      
 
Què importa doncs
el vagar de les coses dites
que embruta
la vida del món.      
 
Ningú ho sap    
Tampoc el pintor de picades   
ni la sorra del mar   
Font del nen Close.      
 
parlar d'oïda
el buit de pedres
encanta el riure de les pits
com a casa.      
 
ressona
el llençol sec aletant al vent
com no parlar de res
sota el dosser del buit.      
 
Una merla canta
següent nota
ve un pensament
Em poso en contacte.      
 
( obra de Pascale GERARD )

1109