Aquesta superfície à même le corps des douleurs caminar valentament.
Al bosc dels records les rencontres sont de mise els somnis i les realitats surten com un insecte fora de la seva crisàlide nuit et jour sont plus noir que blanc tot són colors tot està bé.
Els nens giren al pati de l'escola als castanyers prosperen les quatre estacions hivern al bosc negre primavera amb brots enganxosos seguit de clústers flors blanques i roses estiu amb ombres plenes i cruixents tardor on guardar a la llibreta el bronze de les fulles ofert al voltant de la seva dura tija.
La roda gira sota els seus dics de terra seca contra les corretges de ferro l'escombrat de les observacions fetes il·lumina un significat conegut les imatges incorporen els seus nínxols originals el gust amarg d'algun dolor arriba a daurar la consciència.
És possible conèixer la seva ànima per viatjar a l'espai detectar en aquesta mirada la reacció física continguda l'emoció aixecada que l'arribada del nou acord porta a la narració del sofriment.
El que pensava perdut per sempre és recuperable transmetre aquest coneixement és important amb modèstia i humilitat es pot fer tornar la seva ànima en contacte amb l'altre en paraula per paraula de les paraules essencials un fil invisible llavors se sentia connecta els diferents nivells de manifestació al qual tornar amb senzillesa i vigor auquel être convoqué per fer circular el que és trouée lumineuse dans le concert des nuages.
Je décris et tricote la pièce de laine des altérités Sóc el mirall i el vector de progrés cap als meus orígens jo sóc el Estic present i l'altre hi és i l'altre és el mirall de la meva ànima i entrem dans la gratitude infinie de l'échange.
