Sense expectatives i en concert dolça entrada a la confiança acceptació permesa i sempre nou ball dels primers dies campanes sonant petit petit i tanmateix tan present a la vora de l'amistat de l'arribada d'un dia que ve en el reflex d'un dia que va pas en totes les estacions presència pas a pas a aquest calfred tan dolç les darreres fulles del cirerer llest per caure i ja tensa davant la ràfega de vent i després res només el cor qui se contracte i retractar-se contra el palmell càlid amb aquella mà coneguda mare i pare s'hi va unir en ocasions d'aquest gran trasbals què és l'abandonament en el pas del temps donant pas al cor sagnant al cor del moment ràpid d'obrir davant del cor de les flors davant el cor dels àngels un ampli somriure a la cara de les persones que s'estimen els seus ulls es van estrenyir deixant caure una llàgrima braços estesos i la gola humida cames tremolades a una melodia de violoncel ona perllongada diluint agredolç en el xiuxiueig de seda del món amb fibres mixtes licor vellutat d'un cor que parla al cor.
