El toc de paraules dolces sembra la mà dels senzills. llana d'ovella contra puntes de filferro de pues signar el vent. D'un somni despert a un altre els records s'emboliquen segons el torrent. No hi ha treva va creuar el gual que les mandíbules de l'oblit. El meu amic no-res trencat els amarratges i menú de trots de moda entre la pols d'estrelles que recollim La nit quan núvols i lluna tornar a la batalla. No hi ha futur que al servei del món quan cau la pluja per aquell arc de Sant Martí de desitjos ser fidel a la pròpia ànima.
