la terra fumava
en sortie d'averse.
L'onatge va fer petar el fuet
sobre els còdols que sonen.
El far d'una mirada
tancat a la nit.
El pare Louis pipa a la boca
va venir aquí al banc d'espera.
Herba salada mullada
va vorejar les seves peülles amb estrelles brillants.
Una persiana va tancar
Faby a la seva finestra.
raigs de llum
ratllat el mar.
L'arc de set colors
es va aixecar a l'horitzó.
Es mereixia una cançó
l'abbé prit son violon.
I la Fanette l'estimava
directament de la pregària.
641
La présence à ce qui s'advient