Froissant les hautes herbes   
l'homme au visage de plumes   
s'est paré de la boue des marais.      
 
A ce point culminant des dotations   
il avait gonflé ses poches des codicilles du passé   
telle narration de son époque.      
 
Par de si charmants entrechats   
à recueillir, à bénir, à répertorier   
il faisait choux gras de la Roche Branlante.      
 
Fingint arribar tard a casa
va agafar el camí del canal
sense faltar coratge.   
 
A l'entrada de la fageda
mentre les fulles cruixen
va quedar absorbit pel vertigen de les paraules.
 
Rèplica d'una paròdia
de l'oferta en parúsia permesa
la Terra es va inflar amb una gràcia que sobresortia
al buit dels núvols baixos
que la pressió de l'aire
conduït cap als boscos
d'un pensament príncep
apte per inclinar-se amb reverència.      
 
 
847