Escombrat pel vent turó del llop reflexos desordenats les boires del nord de la nostra estimada Natura. punt de vacil·lació hi ha la crida de la terra al cel el tambor vibra al pas de les oques salvatges. Matèria gent ondina que el riu Roig cobreix de petons frescos la tendra galta de les dones desaparegudes. Peus descalços sobre la molsa carícies dels bedolls penjants la pantalla d'encants amb un cruixit fràgil del fugitiu amb les plomes vestides. No hi ha futur a la pineda amb líquens fragants aquell alc en moviment al trencament de les branques seques. Carícia d'una papallona sobre la flor ofert a les mans de la llum arribarem al port on eixamplar la nostra mirada. A les perforacions del fullatge sota els raigs del sol les danses de les ombres als crits revelats de les nostres ànimes tristes. perdut propens a palpar l'umbilic dels somnis el guardià del llindar donar veu. Siguem la Font la naturalesa dels tres reis el delicat instint dels mecanismes interns el Cor profund enlluernat de la trobada l'obertura de la boca perquè floreixin les paraules.
Caminem per nosaltres mateixos no hi ha cap ruptura entre dins i fora que la inversió de la direcció de la nostra mirada familiaritzat amb el Griffon de les contradiccions unificat. Desfila les criatures blanques fins al cim de l'Ultimate en aparença davant el gran Tot pas de la lluna al sol lloc de nidificació. No hi ha atzur que quedi el cant melodiós de la nostra voluntat a l'alè de l'Esperit assumit només un viatge lleuger sota el dosser de la nostra finitud.
