Enrotllo la catifa de pregària   
 fora de la nit fosca    
 cap pretensió   
 només la música del vell sol blanc   
 aquest amant amb la columna fecundada.      
 Calmo el meu ardor   
 sense trencar l'ou clar   
 sobre les pistes del dogma   
 lluny de la codificació cerebral   
 en cas contrari pocs sol·licitants.      
 Distingeixo les essències subtils   
 enmig de pensaments bruts   
 i converteix el soroll en música interior.     
 Fora de la vida quotidiana   
 punt transformador.    


  534