Amb tota legitimitat va venir sense dir ni una paraula en el moment més dolç dialoguer de l'astucieux charpentier paré de sa colombe .
Mon âme en exaltation de conciliacions en actes propiciatoris répand sur la tourbe des moissons noyées el vel de les suposicions aquest compromís concedeix a les pors .
escampant tota la carn je m'enquis d'une rivière souterraine jaillissant à l'air libre œuvre de joie hors le cloaque du monde létal per meditar sobre les guarnicions teixint els solcs ros de la ment .
No ploris ser el dolç desviament entre el cant del roig d'hivern i la perla de rosada posada a la campanula el meu bonic efímer de l'éphéméride quotidien.
