Ci formigues baixes
 al vessant del turó
 meitat fora de l'aigua.
  
 Que vingui el vent
 en la seva mateixa dolçor
 al passadís es calmaNou Testament
 les chants de Maldoror.
  
 firmament de primavera
 canyes del temps 
 flueixen fumaroles
 cap al moment present.
  
 Enganxat a l'encaix
 de Simorgh sortint
 infla el ventre de les estacions.
  
 A través d'una fugida d'ombra i llum
 a la lluna incandescent
 la terra va deixar la seva quintaessència
 d'ors i tendres cortines.
  
 estranyes bacanals
 que aquesta closca
 flotant amb una pluja de roses.
  
 Somriure juvenil
 de l'oferta feta
 havíem d'anar
 Prat de Tournemire 
 per a balls sagrats sense brisa
 treure la font
 cobert de menta olorosa.
  
 Tercera febre
 d'un singlot de reunió
 untar les galtes
 d'una aigua de joventut
 amb herbes fresc.
  
  
 777