Reflux de mer abans d'un darrer salt el formigó s'esquerda trencar les venes del vidre sota l'urpa salada gemeguen els accessoris l'herba marram vaga el que diuen els mariners en els temps llunyans de Terranova mossegades d'un refredat tenaç el vent esquinça els arbres fangs omplen les sèquies s'aixequen les barques les boies volen en ruixats d'escuma al llarg de la costa les onades xoquen el dic els sonalls la sorra omple tots els forats el cel és bullici en aquesta finta d'empenta pirueta de gavines al fons del foraster nàusees als llavis un crit inaudit del silenci les hores són bombolles de sabó cavalcada frenètica els cavalls cavalquen els còdols s'esfondran sobresortint la barana corregint amb el traç d'un bolígraf l'ull dels records l'ombra va aflorant els buits s'omplen amb els seus slime hickeys els parterres de la platja neixen esquerdes de terra ullals de la bèstia escarlata en el seu excés arrossegat i poc estimat brut i reprimit rebel i enfadat exposat als quatre vents no ser més que respiració una carronya la ferida ofert a la vora del bocage amb venes fòssils enrotllar els tambors trencar les lluernes sota el taló baluard contra el betum col·lapsat amargor alternances en blanc i negre en autocaptura La mort a l'ànima .
