Escriure o no escriure.        
  
 El crit dels arbres és adventici    
 al que em crida.        
  
 Està encisat pel silenci    
 i fa molt de soroll    
 profundament en el trencament de la ment.        
  
 És filla de prosopopeia    
 i quan cauen les fulles    
 que el bosc està a ratlla    
 agonia teixida    
 al peu de l'arbre    
 instruccions en poques frases    
 l'esgotament del nostre món.        
  
 Com un retorn privilegiat    
 la closca de nou es fractura    
 sota els ullals del senglar    
 ràpid per aixecar l'olor del bosc.        
  
 La bellesa, bo, la veritat, bona emoció    
 assignat a les humils tasques de transformació    
 assetjar els parcs d'atraccions    
 a la recerca d'una llengua més forta que la bèstia.        
  
 Escriure o no escriure    
 o escriure entremig    
 esperant nous temps    
 on es giren totes les antenes del vent    
 dibuixa els contorns del cercle de l'amor    
 en la mata ardent d'una llum inextinguible.        
  
  
                                                                            697