Just abans de l'Últim Sopar

 El gest és pesat   
el fort pendent
els còdols roden
insectes xiulant
l'ordi d'una carícia ondulant
signar l'alè invisible.

Els pensaments volen al vent
oferir-se al silenci primordial.

El pit s'infla
estic plorant
al pas d'un sol absolut
restes de quitrà posades
a la vorera
baixant al port
amb una olor exhalada
par la vibration de l'ordre postural.

Just abans de l'Últim Sopar
el menjar embruta la taula
les mans pugen
per unir-se plenament
sobre la pau sobirana.

Apel·lació al màxim grau
Fragment de lucidesa.


427

deixa una resposta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Descobriu com es processen les dades dels vostres comentaris.