És el pare que es lleva de nit    
 per tranquil·litzar el nen.        
  
 És la flor que en el seu gerro    
 crea l'aigua de la seva set.        
  
 És el més enllà de dir que sí    
 és a dir que t'estic esperant.        
  
 És l'insomniac qui acull la nit    
 sense les sospites del dia.        
  
 Aquest és l'ordre metonímic    
 sota el paraigua de l'oblit.        
  
 És l'ombra que fan els records    
 en un dia clar d'estiu.        
  
 És una alegria coll i coll    
 el silenci de la reunió.        
  
 Se'n va a l'estranger    
 quan tot coincideix amb el plec.        
  
 Està pujant a una cadira    
 fent pallassos en públic.        
  
 És casar amb el cànem i el ratolí    
 al palmell de la mà.        
  
 Està saltant a l'aigua    
 quan passa la visió.        
  
 És la roda que gira    
 quan el nucli es trenca.                
  
 És la cançó que puja    
 com la flama a la llar.        
  
 És el paper arrugat    
 que la cistella acull sense remordiments.        
  
 És la gota d'aigua    
 que fa ziga-zagues sobre el vidre boira.        
  
 És escoltar la paraula de l'altre    
 sense batre d'ales.        
  
 És callar    
 quan creix el tumult de l'intercanvi.        
  
 És protegir la paraula del no res    
 que surt tremolant de qui sap on.        
  
 És collir la poma    
 sense ser obligat.        
  
 Està caminant recte     
 cap a la tempesta de la desraó.        
  
 És tornar sobre els teus passos    
 quan no hi ha res a veure.         
  
 S'està arribant    
 per rebre tinta d'escriptura.        
  
  
  
 573