Pujant amunt i avall
 al panell de fusta
 les tanques de l'ànima
 avaient fière allure.
  
 Hi van créixer flors silvestres
 a nu com el nostre riure alegre
 pigmentant els nostres instints
 des gouttes de sang sur la pierre blanche.
  
 Dit al gallet
 corregint l'objectiu
 la lliçó heràldica
 prenait corps contre le frêne.
  
 Pel matí
 en aquesta pissarra aleatòria
 van formar illes i penínsules
 à petits jets de vapeur humidifiante.
  
 A tendres llàgrimes
 a la galta del penediment
 va respondre la febre de la cendra
 sous les crocs de l'absence.
  
 Carícia edípica
 a la flauta transversal
 l'impuls era greu
 un deux trois soleil.
  
 Barrejant ombres i llum
 a la proa victoriosa
 on es guanya la vida
 s'engagèrent des nuits sans sommeil.
  
 Per a l'espelma podada
 prohibició de les nostres presons
 le lingot d'or
 des ténacités événementielles.
  
 Va venir directament contra mi
 l'aparició de coses senzilles
 aquest pensament de febre :   
 el que es va dir de mi ?        
  
 Destacat, tots dos, a les tres
 el sol de nou
 permetent-me la fugida perfecta
 dans les halliers de la forêt.
  
 Històries compartides, opinions adquirides
 vam poder unir-nos a la nostra llar
 en cercle sota l'arbre de palabre
 échanger le thym et la lavande.
  
 Hi havia allà
 tanta tendresa i franquesa
 que cada paraula s'embolicava d'orgeat
 clochetait aux pinacles de la mémoire.
  
  
  
 739