No és difícil
admetre l'existència
d'aquest canelobre de cristall
florint sota el sostre de fusta.      
 
No és difícil
per llegir i escriure
un matí imprès amb allò sagrat
el gest alliberat del sentit moral.      
 
No és difícil
per tres arbres al suc de maig
per lluitar a l'espai vital
l'agitació salvatge de la ment.      
 
No és difícil
per augurar el retorn de la pastoral
quan davant els miralls del futur
convertir allò insospitat i allò indescriptible.      
 
El primer pas de qui
fora del bruc d'estiu
perquè el requisit estigui vigent
a la riba desconeguda
reverències de meravella
que cobra peça rere peça
el cartògraf emèrit del més enllà
a la vesprada màgica
aplaudiments finals.      
 
 
867