En els seus ulls
hi havia molts nens
i amarrem als marges de la vocació
rígid per la fam que ens turmenta
per a més aplicació
per tornar a la tradició.      
 
Surgie de l'obscurité   
la nausée nous guida   
passage obligé   
du compagnonnage d'Isidora   
à se montrer du doigt   
la Bête dévorant la forêt.      
 
eruga rastrera
que alguns els agrada xuclar
provocant diarrea i restrenyiment
de mar a terra
el tsunami com a convidat inesperat
provoca turment i bales perdudes.      
 
Càrrega nupcial
d'un replà a un altre
coses de la vida
Quins llavis sagnants
M'ho vaig imaginar amb ganes
en aquestes terres d'abstinència.      
 
Tremolors més forts
creua'm el front amb el vol d'un falcó
sota la improbable cria
d'una infinitat de noctàmbuls
trituració de síndria
a l'ombra dels pensaments.      
 
des de sota
després des de dalt
al passat beneït
posat sota l'arbre
després del disbarat
gargotat a la llibreta de les expectatives.        
    
 
1075
 

I després hi ha la resta
darrere de les paraules
el significat de les paraules
què significa això
com l'onada de la barreja de roques
durant milions d'anys
fluït i refluxant
pressionat, escalfat, transformat
segons amors morts
au gré des amours vives   
en accueil d'une conscience renouvelée   
au gré de l'Univers en expansion   
devant les trous noirs de nos inspirations.      
 
Dans la grande marmite des effets de matière   
il y a la Parole   
ce dit-toujours-on-verra-après   
cette verrue inopérable   
cette verrue première des occasions perdues   
cette parcimonie à saisir le rebond   
plutôt que la chose elle-même   
pour que dans les interstices enténébrés de la quête du sens   
appréhender le sens de la lumière   
qui brille dans l'Obscur   
en s'évertuant de saisir le pourquoi du comment   
de cette transfiguration   
hors du noir de la lumière blanche   
de la lumière invisible   
qui prenant corps dans notre perception   
invalide la matière plus ou moins lourde et sombre   
pour que la lumière devienne phénomène   
au premier geste de persuasion   
dans l'espace-temps de l'ici et maintenant   
Ombres de mes ombres de mon fors intérieur   
alors plus apte d'atteindre la lumière   
pour la comprendre   
la contenir   
cette lumière incréée   
qui siège dans les profondeurs de l'Être.      
 
Alors je parle   
je vaticine   
je me baguenaude   
en quête d'Altérité et de Transcendance   
aux limites du phénomène   
de cette lumière qui demeure invisible   
au cœur même de ce qu'elle donne à voir   
jusqu'à l'étincelle ultime   
qui ne sera jamais ternie   
par le poids de nos Cendres   
car Lumière est là   
qui ne sera jamais souillée par nos impuretés.      
 
Au fond  
en bout de nuit   
une braise infime   
attend la bienveillance d'un Regard   
et la caresse illuminée du Souffle.      
 
Ceci, éternellement   
près de la Source    
des eaux d'en haut 
des eaux d'en bas   
qui ne saurait se tarir   
puisque Témoin de la Lumière.      
 

1074
 

Paraules al límit
paraules quotidianes
paraules per sempre
res de paraules
paraules pesades
paraules sobre la marxa
petites paraules
grans paraules
paraules realistes
paraules sinceres.      
 
Opero amb les mans nues
Jo faig servir paleta i brúixola
Estic girant
Faig cercles de cames amb paraules escrites o parlades
efectes d'estil
efectes d'equilibri sobre la barana de les il·lusions.      
 
Paraules amb el seu estat d'ànim rimbaldien
No firmo res
d'un adorn de ruïna romàntica
Em descobreixo l'arbre dels significats
trencament acadèmic
o no
Espremo el fruit del significat
a la recerca d'una llengua meva
que tanmateix és accessible.      
 
Busco l'Altre amb les meves paraules
Estic buscant l'alter ego
Estic buscant a mi mateix
Ens busco
Jugo a amagar i buscar
i comproveu les meves trobades
amb vista a un treball participatiu
en la reconciliació de la Consciència amb el Buit.      
 
Estic nu
i sense sospita
Torno el meu pitet gran
pel davantal de cuir del ferrer
barrejant-se amb els treballadors de l'esperit
fent que surtin unes quantes espurnes de l'enclusa
i es crema
però que bonic és tenir el nas a l'aire
haver deixat les sures de couvige.      
 
I vénen les paraules
rebotant paraules de molt més lluny que jo
paraules d'emergència del que hi ha
paraules de primera instància
en aquesta sala dels passos perduts
aquest lloc de benvinguda pel qual de nosaltres riurem primer
aquest present sense abans que presumeix el demà.      
 
Jo hereto
perquè m'ho mereixo
perquè m'alimento de petits còdols-paraules
taps d'ampolles trobats al canal
i està enganxat al cap
en l'esdeveniment fàbrica de reciclatge
expulsar-se a la paret del crani
la resta proposada pels treballadors de l'apropos
per molestar el que es dirà
i lliure de la seva ganga
l'important que mereix ser dit
com a portador de les paraules dels ocells
per fer tornar a cantar el fil de la vida
d'un matí de joventut.      
 
Aquestes petites paraules de còdols
camí de la perdició
fora de casa
provenen de butxaques forades
calces gastades
als bancs de la renovació escolar.      
 
N'hi ha a l'antologia de paraules
perplexitats aïllades
records
somnis
imatges
sons
olors
sensacions
sentiments
rebuig de coses innecessàries
emocions
impulsos creatius
i aquests impulsos a la introspecció.      
 
Tot fa soroll
es barreja
tot està inventat
s'insulta
fins a crear inicis de claredat
quan es troba l'atzar
oferint silenci
de la tempesta de pedregada
tombant sobre les proteccions de seguretat
fins a trencar les línies del pensament.      
 
Així al camp dels morts
els drons passen
detectar alguns elements amb bon ull
tals cairns
parets i parets de pastor
alliberant un tros de verdor
on plantar taula i cadira
al poeta xiuxiuejant amb petits raigs d'imaginació
amb la punta del seu llapis sobre el paper blanc
el collaret de les cardabelles associades.      
 
Una nova mirada sacseja l'horitzó
les coves s'amplien
les lavognes acullen les ovelles
Esclata la tempesta
la música poda amb grans ganxos
una trinxera als núvols
per a la presa de noves percepcions
pels cinc sentits
per l'esperit del naixement
per l'espasa de la discriminació
obre la porta a l'ampliació imaginària
tapeu les incompliments causats per la vituperació
i proposar la taula taquista de realitats.      
 
Només dura una estona
perquè qualsevol límit, fins i tot el més petit
circumscriu l'obra
penjant-lo als penjadors de la curiositat.      
 
Després passa la vara d'endevinació
sobre l'estrany conglomerat de coses no dites
perquè amb més humanitat
feu-vos els vostres esplendors passats
el material dels usos actuals
Bandera aixecada dels caminants
avançant cap a ells mateixos
per l'ascens de la muntanya compromesa
descobrir la nostra fragilitat
aquesta inextinguible set d'Alteritat
del No Ser la nostra recerca
amb els propòsits de la Transcendència.      
 
Caminar
Escriure
Llegeix
Riure
per parlar-ne
al vespre a la vigília
abans d'anar a passejar fora.      
 

1073

Eclosion de l'homme   
en sa parure de feu   
père et mère sur le reculoir   
pour chanter le retrait de la misère   
pour pincer les cordes de l'oubli   
contre le mur de la scission   
et vaquer tout doucement   
à sa mission première   
la vague se retirant   
douce fermentation     
de la vie remontante.      
 
1072

Au croisillon des allégations   
le fractal ciselé par l'orfèvre   
hèle le Minotaure.      
 
Fée penchée   
jusqu'à l'envie   
sur le berceau de ma naissance.      
 
Gibier angélique   
dans le buisson du temps   
je te pressens au cœur des fenaisons.        
 
Fidèle à son sautillement   
le moineau friquet de mes attentes   
verdit la petite flamme.      
 
Pour se brisant   
jusqu'à l'effacement   
porter bruissement de l'âme.      
 
Je m'adonnerai   
tu résonneras   
ce sera mieux comme ça.       
 
Portes dégondées   
par le souffle de l'orage   
apporte clés souveraines.      
 
Et nous vivrons   
en arrière-plan des cartographies   
l'humeur des grilles.      
 
Écrire   
pour mettre quelque système en haleine   
sans que colère nous porte.      
 
À peine
l'amour nous dépouillant de tout   
nous prodiguer le plus.      
 
 
1071

Netegeu-ho tot
panerola de prat
el marc dels delictes.      
 
A l'avantguarda de les contingències
treballant sobre un mateix
obertura
intencions
excavat a la muntanya.    
 
Passatge rústic   
pas iniciàtic
energies
per unir-se
benestar
en el seu deambular
estrany.      
 

1070

septaine
roses al maig
cavall obert
a les portes d'Escabelle
llums cobdiciosos
de la sorra de l'arena
pujant pel recinte dels nostres turments
vam caure
a força de recordar
el pas inferior
trobades oportunes
gest de benvinguda amb la mà
sobre el cabestret de la bèstia
sense que aparegui una guia
per pujar als turons
l'adorn de les nostres ombres
a la volta tutelar
on teixir a pelo
l'entre-jo de les deu habitacions
gravat al doblet.      
 
El de l'arum
despullar l'animal
El de la cara 
pour ouvrir l'espace de notre Rencontre   
Celle des transformations   
du chevalier au lion notre guide   
Celle de la naissance   
où brûle la fin du cycle   
Celle des épousailles   
à pénétrer de l'intérieur   
Celle du mûrissement   
des bouquets feuillus de la quête   
Celle d'un fragment de ciel   
descendu dans le cercle circassien   
Celle de l'engagement   
pour l'ouverture et l'entrée dans le dogme   
Celle des brèches ardentes   
formant véritable ascension   
Celle royale de la ronde insensée   
du rhapsode des nuées ardentes.      
 
Mentre les ferides cantin
mentre l'infern ens atregui
mentre el cel ens succioni
És
de tu a mi
carícia còmoda
per unir-se
el de la cornisa
on les cames pengen
assegurar les limitacions
sense cap activitat.      
 
( pintura de Frederique Lemarchand)
 
1069

Queden els llavis
Queden els ulls
al voltant del semàfor
columna de llum
cada pas té el seu camí
atent a la cara
que es forma darrere de la nostra cara
per captar les reflexions
per veure on som
per rebre un augment d'energia
per corregir les nostres trajectòries vitals.      
 
Des de la infantesa espiritual
on el vell troba els trets del nen petit
la mirada de vegades té la profunditat del savi.      
 
Està sota coacció
allò que completa
que evita els excessos
que permet que el moviment continuï
que condueix al punt d'equilibri
el punt mitjà.      
 
Així els petits éssers de l'enteniment
reunits en processó
mirar cap al més enllà
on tot parla de creixement
d'aquest creixement interior que brolla i pulula.      
 
Trobar-se
Vine a veure'm
Ens veiem
veure'ns
al pas vertical
peix a la mitra
en la proximitat que ens separa
en l'acostament que ens assigna
camí de la unitat
on la llàgrima és Llum.      
 
( pintura i escultura de Frédérique Lemarchand )
 
1068

Toi revenue   
Noire de peau et blanche hermine   
Du ciel d'Alexandrie   
La ville des mystères.      
 
À la maison   
Nous t'adorions   
Près du foyer   
Nous élevions   
L'autel    
Où feuilleter les pages du Livre des Morts   
Grande dame 
De bleu céruse vêtue   
Pour de si belles agapes   
De miel et de raisin exaltées
En l'honneur du Maître    
Descendu de sa dune   
Reflet séculaire de la quête éternelle   
Effleurée le temps d'un battement de cil   
Devant le temple des attentes   
Moi le prisonnier   
Sans que le grognement des ibis 
Vienne bouleverser le rituel   
Elaboré sur la montagne de jade   
Qu'une main aux doigts fins   
Glissa sur la lune ombreuse   
Au passage de la voix des ancêtres.      
 
Il en fût ainsi   
Rejoignîmes la barque   
À minuit pile   
Avant de recouvrir d'un voile   
Le visage du sans-souci.      
 
 
1067

Ouvert Fermé   
Le doigt de Dieu s'est glissé   
haute pierre d'ambre   
sur ses lèvres d'archange.      
 
Del seu cor des de la seva respiració
ple d'ambrosia
la pluja és intensa
doblegar les orelles.      
 
De les seves ales
lligat a la seva carn
va viatjar d'anada i tornada
silenciar la seva fe.      
 
Del blanc al blanc
colors i llums
han fet el seu cau
el buit de l'extasi.      
 
Figura de manera destacada
closca i fruita
dels meus germans de les meves germanes
en suport de la volta celeste.      
 
Haver recorregut l'ombra
la seva obra va obrir
al pati de les olors
benjuí i rosa.      
 
Des de cendres fins a petits pessics
va sorgir el pensament
fresc i persuasiu
sota la línia dels vencelosos.      
 
Au fond de ses yeux bleus de ciel profond   
le calme des attentions   
cherche accueil et sourires   
sans que vienne la nuit.      
 
Mantille sur la tête   
à l'entrée du vaisseau   
monte l'appel du très haut   
froissement de l'ébène contre sa joue.      
 
Hi posaven flors
al trencar les aigües
deixa veure l'ull madeleine
en companyia divina.      
 
paraules de brasa
va cridar des del fons del pit
augur encant de mans esteses
en el reflex d'un sospir.      
 
Per deixar d'enfonsar-se
en la desesperació de les coses repetides
és una delícia
el petó de la pau.      
 

1066