Una abraçada massiva La forma hi és A prop de la roca que tot crida I pregunto sense raó Per trobar rastres A casa. Fins a l'infinit El cel i la terra es casen Com un adhesiu Tocs d'herba Sortint del pantà sec I crido. Crido el teu nom Quan cauen les fulles En gir graciós En aquest silenci inefable Esperant la fina capa de gelada Matí amb butllofes sota els ulls. Barreja flors i pedres És una cosa fàcil Als que coneixen l'alosa Al vent i al sol amic meu Imprescindible treballadora dels cabells desfets Al planeta de les llums. A la foscor l'absència I després el res d'una història Acompanyant el poema antic Des del cor de l'espera Tornar a començar eternament A la caiguda d'una ploma d'àguila. Caminar I que vingui l'onada de dies Acumula tantes gotes de rosada Deixa fugir l'esquirol i la merla Fora de la porta cochera Amb el martell colpejant fort. Barreja de ball i vi blanc A l'ombra tancada d'un horitzó pla Limitació en la seva immensitat Per repetir el nom que et vaig posar Vostè, el meu jo quotidià Pa de l'abundància amb massa mare de granja. Cap blanc en el reflex de les circumstàncies La mà passa metxes aixecant i coneixement Per boira al sotabosc Embolicar amb una estola blanca Els nostres cossos sedosos Per viure la pau i el somriure dels dies feliços. Fer l'ullet I fes-me preguntes El fanfarró amb el carruatge sorollós Veient la col·lecció de paraules Enganxat dislocat dispers Al marc de la porta de l'habitació groga. 984
