Amb una línia marcada
d'Abissínia
al teu front arrugat per la suor
caminant
al que t'espera
sensació iridescent
sobre les brases
els llums apagats
d'una torxa
en bellesa
digues-me
tota la teva música
bell àngel de l'amor
passió convertida
d'esperit en el seu alè
carrera coronal
ambre marí
sense perdre's
perles
resplendor d'òpal
en el reflex del dia
sense acabar
la nit
en l'entrellaçat dels nostres braços.
581
Un rotllo de còdols
sota el torrent de paraules
entre els llavis i el somriure
tal corn de boira
escull evitat
a risc de despertar la carícia permesa
el fruit cau a l'herba
petó d'una trobada furtiva
en sintonia amb el pas dels núvols
d'un ordre complex
no es penedeix de la flor fina
posat amb una llàgrima
posat arxivat
a la fusta de la forca
introducció aproximada
amb una suau carícia
fet de mel
només temps de conversa
que es va acordar continuar
en aquesta estació d'espera
dret
al centre vintage
d'un laberint sense contrapartida
manera de concebre la fugida
pel bosc
veles esquinçades
pels dits de la tia Jeanne.
580
D'alta gràcia
el cos ple
el lliscament de notes clares
fora del silenci
a l'entrada del silenci
saber agafar el vent
l'ala rellisca
al llarg dels marges
una emoció de sons
en l'impuls de les nostres dents
cruixent l'adorn
d'ales serafiques
entre el dit polze i el dit mitjà
al tall de la font.
579
De la capsa de fer
llavors envasades
la mallerenga blava
ondula l'aire
de la seva ala en ventall.
L'horitzó vibra
entre el blanc i el negre
dia i nit
l'oferta entre el cel i la terra
combina separació i unitat.
La paret talla
i proposa de dreta a esquerra
l'aventura el·líptica
en escriptura hebrea
propiciatori com sobtat.
( foto de Caroline Nivelon )
578
Per la nit
a la plaça
notes grises a l'alba
floreix la rosa
dits de l'ànima
esperit de ministre
al cant d'un pardal
sense que la grava cruixi
en cris et rodomontades
caçar braçats
des de dalt des campanils
elevat a segles de misèria
dels nostres avantpassats coberts
d'un aflorament de terra
cistelles de vímet
amunt la font
cistelles plenes de llençols
assecat al gran filferro de Pradou
el pal del qual al mig
suportava el so de les peülles
metrònom de les meves paraules
tan bon punt va passar el cirerer
a l'agenda d'avui
d'un amor
osset de peluix plorós.
( foto de Caroline Nivelon )
577
Acosta't
à pas de satin
au cou mis à nu
sois la veine jugulaire
du pouls de la terre
de la tête et ses cheveux
sois le vestibule
au son d'un violon
passe le bras
de l'archet allongeant sa caresse
vers le bas du pré
romance filaire
de bulles de rosée ointes
tels grains de beauté
sur la peau de l'aimée
message élancé
vers la houppe des frênes
faisant claquer le suaire des chansons douces
qu'épile de cris
le clapotis
des mains frappant en mesure
le cœur l'époumoné
de cette algarade
montée au Fangeas
vers l'accueil d'un ciel
doux très doux
au creux de ton épaule
à te dire les petits mots d'amour.
576
petit pare dels àngels
caminava recte
cap al bosc
quan va venir el linx malvat
que li va barrar el pas.
" Oh pare petit qui ets?
per aventurar-se pel camí sagrat
ets el serafí que estic esperant?
i que la meva mare l'esfinx
una vegada va intentar seduir ? "
" No sóc Serafín
Només sóc una ombra humana
caminant cap a casa seva
per allunyar les il·lusions
per aconseguir la unitat. "
" Un dos tres passamuntanyes i petit gris
Et convido amic meu
per fer-te somriure quan vingui el gran trasbals
de la pala mecànica que excavava els rius
per posar encara més or en una bossa. "
" No importa, animal d'aquestes terres
Em va alegrar de conèixer-te
per a les espatlles elevades
participar en la lluita de l'or i el desordre
mentre el meu ego va desaparèixer. "
" Em temo un home guapo
segueix la teva petició
obligant-te a unir-te a mi
amb llum i pau compartides
cap a aquest dia en què tot canvia. "
es prenen mútuament a la mà
el petit pare ombra enganyat
i el linx d'orelles punxegudes
per a l'intercanvi de bons principis
entrar al bosc. "
575
Un ocell a la foscor
va batre les ales
com ballem
et ça faisait le matin avant l'aube.
Després, tornant-los al llarg del cos
es va aturar
i semblava que estava farcit.
Bougeant sa tête
cap a l'esquerra
després cap a la dreta
i era com un autòmat
sonnant l'heure dans nos grandes églises.
Després arrossegat
i se sentia com un puny tancat.
Avant d'ouvrir largement ses ailes
occupant tout l'espace
et agafar el vol.
Fins que fos negra
et ça faisait comme une mise au monde.
574
És el pare que es lleva de nit
per tranquil·litzar el nen.
És la flor que en el seu gerro
crea l'aigua de la seva set.
És el més enllà de dir que sí
és a dir que t'estic esperant.
És l'insomniac qui acull la nit
sense les sospites del dia.
Aquest és l'ordre metonímic
sota el paraigua de l'oblit.
És l'ombra que fan els records
en un dia clar d'estiu.
És una alegria coll i coll
el silenci de la reunió.
Se'n va a l'estranger
quan tot coincideix amb el plec.
Està pujant a una cadira
fent pallassos en públic.
És casar amb el cànem i el ratolí
al palmell de la mà.
Està saltant a l'aigua
quan passa la visió.
És la roda que gira
quan el nucli es trenca.
És la cançó que puja
com la flama a la llar.
És el paper arrugat
que la cistella acull sense remordiments.
És la gota d'aigua
que fa ziga-zagues sobre el vidre boira.
És escoltar la paraula de l'altre
sense batre d'ales.
És callar
quan creix el tumult de l'intercanvi.
És protegir la paraula del no res
que surt tremolant de qui sap on.
És collir la poma
sense ser obligat.
Està caminant recte
cap a la tempesta de la desraó.
És tornar sobre els teus passos
quan no hi ha res a veure.
S'està arribant
per rebre tinta d'escriptura.
573
visible UNA
Vis
i Aspen
l'Invisible
únic visible
sense nom
deixat inoperant
per la multitud de visibles.
El mocador al coll del caminant
promoure el vent fred
a la perifèria del cos calent
el mocador drapeja les tanques de l'ànima.
L'estella aguditza el dolor
ella pica una vegada
i no ens ensenya res.
Quin nenni
no m'havien donat
aquesta escena
en l'invisible
minuciosament estrangulat per la por
la llei exigeix
l'invisible
per amagar-se de les terres de la ment
ser només la part inferior de les coses dites
mentre es troba en prebenda
ofereix buit
a la vora del qual
el visible juga amb els ossicles.
La gomme efface el palimpsest dels records
perquè sense mirar enrere
deixar als nostres peus
la petita herba salvatge
separa els llavis del Misteri
només realitat en el somni
només una part del somni
condueix a desfer el somni.
la meva saba
el visible.
572