Temps no constitueix cap ordre ; què és la intuïció qui és cega al temps .
El temps és només el passat i l'eternitat . És impossible pensar el temps, per aprofitar el temps . La noció de’ “temps present” és un oxímoron
Temps ? Això brancal vertical entre les dues parts de la finestra ; un front, a després, una propera, una sensació d'esquerra / dret, una bipartició, algun altre lloc ? El pensament s'exerceix per definir-lo … i el temps se'ns escapa entre els dits .
El temps ho fa compartir ni enllaçar ; permet un diàleg fals entre dos il·lusions, omple un no-res espantós, permet parlar sense s'esmenta el després, distorsiona la vida, ens crida “vie” això que no va tenir temps de ser, per falta de vida, per la no acceptació de la nostra finitud .
El símbol, seva, és una encarnació de la realitat, del que fa el vincle entre el subjecte i l'objecte .
N'hi ha una mica cosa més enllà del subjecte i l'objecte ; hi ha la ressonància de la trobada, sense temps .
Que hi ha allà contradictoris, ingenu, de mutilació entre el subjecte i l'objecte en relació inequívoc, supera la capacitat de parlar . Estimula i estimula el moviment i acció, que permet passar a un altre nivell de realitat .
És necessari canviar el seu posicionament qüestionant constantment “la manera en què jo sóc” comparat amb el món . I si això no pot ser, si hi ha repetició mateixes coses : és perdre l'objectiu .
Per anar d'un nivell de realitat a un altre nivell de realitat només es pot produir quan d'un determinat estat de disponibilitat, quan alguna cosa ens penetra d'amagat, quan s'observa clarament sense biaix, d'una meditació, d'un alliberament endoll …
És llavors quan a nou temps és, la instantània, el temps que neix, un temps allà, al flaix de la seva aparició, ahir i avui, un temps fora del temps, el plenitud del moment, com si l'eternitat hi fos, Ara mateix, a temps fet en altres llocs i des d'aquí, hora de reunió, i que és molt més que la suma del que ens convoca i del que som, un temps en elevació que promou un altre nivell de consciència, un temps per anar, a temps ja hi ha, temps que no és constitutiu, el temps que tanmateix nosaltres brillant, l'ànima llavors aixecada, és a dir animada pel doble moviment de benvinguda i abnegació reunits en l'autoencesa .
191
