És la sal qui ho fa
això és el que em fa
és meu per al teu.
Passeu la fricassa d'estornells
al crit dels nostres instints
una reprovació
i pffft !
sense preferència
carn crua
agafar el mànec de l'eina
per martellejar el ferro
a l'ull del ciclop.
Ell esta enfadat
aquesta exageració s'encén
quan bufa el mal vent.
433
Arxius de la categoria: Curs 2018
Nous élirons le plus charmant
Des de tots els costats Montent des gouffres Les animaux tristes. fora de l'assemblea Point de joie Juste du papier froissé. Als passadissos de l'amor Ronfle l'assentiment Du jeu de perfusions. massa vagar Nous élirons le plus charmant L'homme au polo blanc. No hi ha cap opinió que quedi Face aux tragédies Les circonstances provoquent les dérapages Que les vrilles de la vigne Encanaillent d'un sourire. Polissos en llibertat condicional Les fleurs du printemps suffirent à nos désirs D'alignement du temps en syncope. 434
Au temps du sourire étoilé
Que ça dise quelque chose de ce que je sais déjà m'afflige et me contraint à la romance. Faire ce que le vent porte rend libre de dériver, puisse la mémoire même être lumière de fée. Larmes de cristal gesticulations de l'esprit portées en déraison sous l'œil du tigre. Du puits de l'oubli monte par temps de pluie l'acord melodiós du murmure des traditions. Du choc de la charrue contre la pierre enfouie naît la marque blanche des stridences de l'énergie. Il est du chant du merle ce que le syrinx permet, une plume d'or vive sur la dalle du silence. 431
d'una tempesta de cors
Au silence des lieux
ces bras autour de ton corps
renouvellent l'élan
sans éveiller les peurs.
Reviennent les chansons échangées
au long des rives du passé
murmure de l'eau
au vent courbant nos illusions
paupières mi-closes
le vol du martin-pêcheur
trait de sagacité
sur la rivière aux âmes bavardes
crissant sous le talon de guingois
les bras liés par cette alliance
sans que parole soit
en oubli du temps des sangs échangés
passage étroit d'une rive l'autre
accompagnant l'étreinte
livrée au ciel disposé
à nous recevoir
toi et moi
au sortir d'un orage des cœurs.
429
Al foc l'olla de bombolles
Ssobre el cos de gasa
els seus cabells negre azabaixa
En la platja
al matí olors oceàniques.
Griffant per robar
l'ondulació dels seus lloms
va muntar l'ona
amb un riure de sirena.
remenant l'aire
amb els seus braços com a dona pintora
ella va signar el futur
amb una abraçada final.
Aixecant els dits
cap a la pupil·la opalina
va oferir la seva alegria
a l'ull de l'agulla.
A les cançons de la terra
ella preferia la nota clara
ajornant fins demà
la couronne de thym.
Fragment de lluna
de sa marche de farfadet
l'herba marram li va acariciar el turmell
renovant la convocatòria.
Pols estesa fins a la coma
Amb les paraules que el vent vola
l'alçada dels seus desitjos
va aixecar un temple.
Al foc l'olla de bombolles
una tarda vagant
presència en aquest
en la sal de la història.
430
ves i vine a mi cavall de melena marró
Ves i vine a mi cavall amb una crinera marró
als panys de la vida
cavalca la palinodia animal de l'ombra.
Norma habitual a consultar
sense memòria operativa
fragància de les ombres dels records.
Per despertar-se enmig de la nit
palpar sense por
ser una recerca absoluta.
guanyar el silenci
experimentar el recurs
cap a l'eficàcia del secret.
No tornis mai enrere
a risc de ser visible
quan s'escampa el rumor.
El seu poder és el perfum de maig
alegre és la realitat,
compliment de l'Un.
428
Just abans de l'Últim Sopar
El gest és pesat
el fort pendent
els còdols roden
insectes xiulant
l'ordi d'una carícia ondulant
signar l'alè invisible.
Els pensaments volen al vent
oferir-se al silenci primordial.
El pit s'infla
estic plorant
al pas d'un sol absolut
restes de quitrà posades
a la vorera
baixant al port
amb una olor exhalada
par la vibration de l'ordre postural.
Just abans de l'Últim Sopar
el menjar embruta la taula
les mans pugen
per unir-se plenament
sobre la pau sobirana.
Apel·lació al màxim grau
Fragment de lucidesa.
427
recitació del vol dels estornells
Recitació del vol dels estornells
davant dels ruscs cruixents
entrar a la cerimònia
apilar els súpers
abelles enamorades
innombrables viatges
per nota a nota
aixecar el clam
sota el dosser de les faigs.
Allotjament a baix cost
a l'hotel de davant
perdre's entre els carrerons
restaurar la imatge de la raó
restablir el silenci a la seva veritat
obre la maleta
treure l'arxiu de les ànimes perdudes.
Em gestionaré sol
en el brou de metàfores
per llançar dards
contra la porta de fusta
després d'aixafar el cul
Al cendrer
ofert per una marca d'aperitius.
El llum va fer l'ullet
després va sortir
al temple on tot està consagrat
les anades i vingudes del caminant
s'han tornat més misteriosos
per allotjament
per acabar amb un petó
el descens a la cripta.
426
pels girs de la ment
En un obrir i tancar d'ulls
prou per donar un senyal de vida
abans del salt.
Pels rínxols de la ment
acumular dates seques
a les portes del desert.
Feu clic a la llengua
sota la volta romànica
on tot s'ajunta.
Més baix encara
nu entre cossos nus
agafar la granota panxa.
De ravine a ravine
l'arbre el nostre refugi
guia la respiració.
Caminar fins a un cansament extrem
on les males herbes
convida'ns a volar.
Ulls grans
com penjadors
recollir les llavors de l'atzar.
El sol a la ronda
crepeu la paret de pedra
vel de núvia.
Sembla al país
l'arribada de l'ermità
passos molsos.
425
Ce visage si sage
Ce visage si sage par le défilé ardent donnait aux houppes forestières la nébuleuse essorée d'un soir d'orage. Çi devant la rogne du torrent ponctuée du cri d'un rapace encensait d'une étreinte étrange la corniche aux propos échangés. L'homme et la femme par leur altérité feinte encensaient leur quête de vision sous la cascade consacrée. Ô ! Oui, ce que tu as vécu a un sens, d'avoir saisi ce moment des rencontres par les synapses de ton puzzle te permet de revêtir la toison d'or. 423