L'espatlla nua l'ombra dels pins cara girada cap al cel un collaret de perles fina. Tristesa als ulls llavis inflats la lluna comen la meva ànima d'una guitarra de petxina.
La ciutat a la llunyania sarabanda tremolant porta els teus gats ja és massa tard.
Tan lent tan perfecte només a l'alba tot està en ordre cru de memòria.
