Pas a pas,
de viatge en viatge,
en un cercle de circ
que le sable encense
el rumor aixeca el teló de l'espectacle.
entrada de colors,
barnum sorollós,
pols aixecada
de la processó dels animals,
passions de l'ànima
elevat als pinacles dels temples
desmuntar,
per tenir sentit
i transformar.
De sang i colors,
els crits furiosos de les Erinyes
han destruït els paisatges de la infància,
els llavis d'argila de les fonts
han fet camí
amb broquets de ciment,
s'ha arrencat la pedra de les proteccions,
les bardisses han estat talades,
sèquies plenes,
la guineu platejada
ja no trobarà el centre,
un mal vent bufa els terrossos de la terra
cap a les terrasses de pedra seca,
un vell freixe xiuxiueja les seves darreres disposicions.
La nit arruïna,
coloms d'ànima
sobresortint
violacions de la condició humana,
mentides populistes
substituir el cant dels poetes,
les pistes de les màquines de guerra
segueix les sabates de ferro dels peluts,
el cel s'enfosqueix,
fins i tot els arbres esculpits pel vent de ponent
estirar-se a la tempesta.
L'aire és brut,
al mur de les lamentacions
papers de vida
arrugat i forçat
a les articulacions de les pedres
cobert de líquens
convertir-se en carn jadeant
d'un tzimtzum aleatori.
mans demaciades,
de les butxaques per combinar
rascar l'oblit,
ulls en blanc
retallar els valors de l'esperit,
una crema agra
maquillatge de somriures de pallasso
les nostres darreres errades.
La fúria s'apodera
per la nit,
en silenci,
fet lletja pels passos d'armes
baralles i odis,
tapat per l'aixecament
noves collites,
convertir-se en un còmplice voluntari
d'un renaixement de mala qualitat.
Hi ha herbes officinals
que els de la primavera,
herbes col·legials
del petó dels amants
dispersos
a la recerca del gran trasbals,
un tros de pa
al fons de la bossa,
aigua al cibori de les alteritats.
Aixecarem el So dels rebots,
còdols llençats al riu,
accessible per als sol·licitants d'asil,
sortint del nostre exili.
332
