Malgré lui, tendule poitrail offertson œuvre fût amande fraîche. Chuintements à la portela vaisselle s'entrechoqueles mouches bousillent sous la lampe. L'enlever fût faitde preste manièreivre de rires à l'encan. 370
Défilent les nuages blancs dans le ciel de Lozère la neige a goût de nacre. Au simulacre des enfants perdus la cloche sonne se dispersent les communiants. Virevoltante la poupée de cire passe la tête par la porte entrouverte.
De la pluie sur la barrièredes pleurs dans ses yeux mirabellesla main posée sur la pommelle.Le temps en sourdinefait la sourde oreilleen panique les mots fuient.Restepar la porte ouvertela saison des flammes sèches.359
Des dels seus llavis perseguia la masticació de les intencions, Va sorgir una respiració, De superficial, les seves dents es reflectien, a l'entrada del temple, el peristil de les ànimes blanques. L'odi sense nom va girar, arraulit sota les antenes del germà de terra. podem, passatgers de l'oblit, raspar els nostres últims ossos, al ritme dels mirlitons de la infantesa.
El Gran Joc enforteix el nostre passat, recollint els frescos de les nostres errades, pas obligatori, on plantar l'òrgan de l'erupció, fora de la perifèria de les nostres il·lusions.
En el buit de la nit la lluna va vorejar la muntanya, costat fosc sota el receptacle de les nostres expectatives, i tot es va donar la volta.
A l'ombra, en onada de calor obert a pensaments edificants obrir-se a les febres de la novetat obrir-se a les campanes del ramat obrir-se a l'àpat del diumenge obrir-se a la fotografia familiar obre la porta que cruixen obert als miaulats del gat.
A l'ombra en onada de calor, saber madurar sense marcir-se saber rebre la paraula que ve saber donar veu a qui hi ha saber omplir els ulls de llum saber somriure a qui somriu saber com somriure gairebé a qui no somriu saber mantenir contra el cor el preuat de la reunió.
A l'ombra, en onada de calor, omplir de benevolència el raspall dels vius omplir el cansament del moment amb una migdiada omplir amb atenció l'arribada del nen omple de mel la tempesta del conflicte omplir intencionadament la porta que s'obre ompliu dolçament l'escarlata de la presa de riscos ompliu el malestar amb una lleugera brisa.
A l'ombraen onada de calor, gràcies amistat got d'aigua gràcies per ser escoltat gràcies a la poma que cruixen sota la dent per agrair haver de pujar diàriament gràcies al matí d'hora que ens treu de la foscor agrair el cant dels insectes del camp agrair el temps que passa.
A l'ombra en onada de calor, portar el nen a l'escriptura del seu futur portar la mare a la seva vigilància portar el pare a la proa del vaixell portar el vell a l'olor del fenc tallat fer que el cel s'obri entre paret i fullatge aporta un aire festiu a la pedra dura donar vida a la comunió.
Férula Vituperant de la teva veu l'estrella dels nostres amors plorar d'alegria costa amunt pendent suau de la nostra fugida.
Espantat amb tanta tendresa el soldat va girar la seva pistola sota el bedoll tremolós de la tardor assumpció de la pilota sense que surti la lluna. Caminar caminar per la vora del penya-segat conformar-se amb poc tanca els ulls l'esprai tan baix a l'horitzó d'un sentiment suprem.
Crida el bedel digues-li que m'estic morint entre campanes i nabius sota el dosser estrellat amb una magnífica volta que la tempesta hauria refrescat del seu trajecte sorollós.
Descalç al moro enganxar bé a la mà la musette a l'espatlla barret que cobreix les orelles darrere de les vaques anar a la cabina el gos a la pista fent el que volia de molehill a molehill aleshores alçant el musell terrós ulls de recerca cap a l'espera interminable. Amb el front invertit recuperar-se de la marxa d'Orió a les delícies del dia respira l'aire del matí vés a olorar l'herba de rosada pigmentada emmagatzemar dos o tres objectes esquitxa aigua a la cara benvinguda el pensament. I després el significat al deliri del sentit en decadència dir alguna cosa Val la pena qui es coneix significat en la direcció assumida sentit fora de sensació de significat essencial excusa i ganes. Per bombolla d'aire va esclatar a l'aire lliure trencar l'arc de Sant Martí contra la pantalla blanca d'una habitació fosca fora del misteri per avaluar de prop la precisió d'un so a l'altar sagrat xiuxiueigs apagats entrar per la porta cerimonial. Vestit de blanc al raig de llum que va aparèixer ser el pas a la llosa de basalt pas sense pressa que l'elevació d'una cançó transport fins a la cruïlla dels núvols. Joie, sentit al cor, contacte amb la realitat. 354
véns a mi tard le soir ô lune inassouvie dona de camp fill de les males herbes vell conegut dans le miroir sous la luciole des souvenirs. Cercar proche de la torche al temple de les expectatives. Sois Sainte Femme arc-en-ciel des désirs.
Sois l'enfant assegut a la vora del pou. Sois le vieillard oublieux als pensaments inútils.
Sois la mèche qui encén el foc de ser un mateix.
Sois l'oreiller aux mille grains de riz acollint el que ve en sàvia alegria une pincée de sel sur les lèvres braços estesos en una abraçada llum parpellejant du jour à venir.
