palaus i flors   
 Benvingut amic meu   
 el ric amant dels meus pensaments.   

 Seguiu donant-se un cop de mà   
 els solitaris de la paraula   
 en afirmació de la inadmisibilitat.   

 al llarg del canal   
 braços de fulles mortes   
 vola al vent una cançó.   
 

374

 Aquesta ferida de caramel   
 devant l'âtre lacéré   
 capture le gémissement des ailes.   

 Lignée des sièges de bois dur 
 envaint l'espai de les nostres nits   
 el carruatge passa raquítica.  
 
 Per no fer mal més   
 el temps és a l'índex  
 sans l'arogance d'un regard.   


360

  Cantant Espiral de Flames   
la mandra rezuma i pica les dents   
sota dubtes permesos.   
 
Escampa la veu   
en funeral baix    
els caminants de l'oblit.   
 
Per tornar a dir   
que demà serà demà   
i de dia una estrella fugaç.   

 
361
 
  

 Les mots se méfient du réel entendu
 en dégoût de soi-même   
 mor l'escriptura del després.   

 A la inauguració hi havia gent   
 dels transeünts   
 desapareixent en la nit freda.   

 Es va anar, els poetes,   
 els ulls tancats   
 tan bon punt hagi passat la tempesta.  

 
362

 S'acabaran les talaies   
 nos échos lointains entendus   
 durant el sí de l'oblit.   

 Delicat durant molt de temps   
 les ulleres fosques de l'estiu   
 passar els núvols a la closca de la noguera.   

 De la nit envoltant   
 Els sentits signen la presència   
 de la manca de narrativa.   
 

363

   Pes mosca pintat   
 en burla de la realitat   
 obre la porta.   

 Les mans s'uneixen   
 llista de llavis   
 Fora de vista.   

 El meu NOM en lletres grans   
 escapada desesperada   
 passos colpejant la pissarra de les escales.  

 
 364

 Ne cherchez pas   
 no dormis
 soyez la vigie éternelle.   

 D'un pincement au cœur   
 si la vie fuit   
 soyez le gisant de vos nuits.  
 
 Les créateurs sont durs   
 les solitaires sont vides.
  
 Qu'il est bigarré de vivre.    


365

 Ces mains d'envie tenaces   
 poursuivent la question   
 sans que réponse vienne.   

 La fleur qui ose 
 clame son existence 
 à contresens du chemin proposé.  
  
 Purement fictive   
 la garde n'est pas relevée   
 sans l'appel du petit matin.  

 
366

   L'art s'escalfa amb esclats de veu   
 com a resultat de frases boniques   
 la nit promesa es xiuxiueja a l'orella.
   
 A la nova alba   
 Nou començament   
 entre el dubte i la certesa. 
  
 A cavall del paral·lel   
 travessant el gual   
 passarà malgrat nosaltres.   


367

 Cette poupée contre le mur   
 apparue d'un clin d'œil   
 mâche la déraison à dents crûes. 
  
 Reviens le banal en sourdine   
 a la solapa de la jaqueta   
 papilles sèches mains dans les poches.  
 
 Marchons   
 relevons les clôtures sur la neige   
 soyons ivre du vin à venir.   


 368