Amb fulles disperses    
sota el tendal    
en sortie dautomne    
el somriure es fa meu    
del que hi ha    
el meu amic    
le reflet de l'appel    
aquest reflex dins meu    
la meva vulnerabilitat    
sense ningú allà    
sense ser salvat    
à demander calmement    
amb herba portada pel vent    
per acollir la vida    
amb fe en tu mateix    
en la benevolencia del moment    
pour avançer sans se battre    
lleugerament    
entre els prats de l'oblit    
on ja hi és tot    
gracieux oiseau blanc    
libre dans son ascension    
a l'alegria, amor, el compartir    
allisant túniques rosses     
amb una llum obsidional    
d'après moisson    
on per veure's com a únic    
i tan agradable    
sentir-se preparat    
en quête d'une parentèle   
autoevolucionant    
a la justa residència    
d'un cheminement d'âme    
sense creença     
sense patir.        
 
Sigues el mestre a bord    
d'aquesta energia
où elle coule    
suaument    
passar les hores    
per ser sempre la resposta    
sans exigence    
animat pel desig de parir    
en integració    
a la sortida del túnel    
de aquest punt tan petit    
cette bulle    
empès intensament    
vers la vision ultime
si vous ne dîtes rien sur moi .                
 
 
679