• 

 silenci interior, és el abnegació. És viure sense ego.

     El silenci és la millor i més poderosa iniciació. El iniciacions per contacte, respecte, etc. són de naturalesa inferior. La iniciació silenciosa aconsegueix un canvi en el cor.

     El silenci parla sense parar. És un corrent continu que no ho és interromput només per la parla. Les paraules parlades obstrueixen el llenguatge silenciós que s'atura quan comences a parlar. El silenci és perpetu eloqüència mentre que les paraules són resistències.

     Pots escoltar xerrades sobre la veritat i marxar sense res. retingut durant el contacte ambi “estar en silenci”, encara que no pronunciï a única paraula, donarà lloc a una millor comprensió del tema. Ell és preferible, a nivell dels resultats a assolir, per seure en silenci difonent una calma interior i una força que predicant en veu alta.

     El que som capaços de saber, fins i tot després d'anys conversa, es pot detenir a l'instant en silenci, o contrari silenci.

     El silenci és un veritable ensenyament que només és adequat per a investigadors avançats. Els investigadors menys avançats necessiten paraules per explicarla veritat, que, tanmateix, els pot animar a continuar en el camí de silenci. Feu-nos saber, però, que la veritat va molt més enllà de les paraules i no dóna presa sense cap explicació.

     El silenci és un discurs interminable. La parla vocal interfereix amb la parla silenciós. En silenci hi ha un contacte íntim amb l'entorn.

( text inspirat en Sri Ramana Maharshi) 

095

• 

  J'accoquine
 le jeu de quine
 sans quiproquo
 avec néanmoins pas mal de graisse d'agneau .

  Je requinque
 de prime abord
 la vaisselle familiale
 avec pas mal de mal car j'ai bien mal au cœur .

 Pour me souvenir
 que le dimanche
 la sortie familiale
 nous conduisait au bois de Boulogne
 pour y cueillir
 sous la feuille sèche
 la fleur du printemps
 du temps où j'étais enfant
 et que je tenais la main de Lucette .

 Il fallait passer le pont Mirabeau
 sous lequel coulait déjà la Seine
 faut-il qu'il m'en souvienne
 c'était bien rigolo
 de faire des ronds dans l'eau .

 Au jardin des Bergères
 y'avait du lilas
 chez tante Marie et oncle Jean
 on s'asseyait sous la tonnelle
 les parents belotaient de vive voix
 il faisait bon
 y'avait Kabou le fils de la famille
 et son accent de Kabylie
 y'avait ce chien noir
 qui s'appelait Black
 boule de poils
 à la truffe sombre
 pleine d'un suin odorant
 y'avait un saladier rempli de fraises à la crème
 à quatre heures
 que c'était bon
 quand la radio donnait le résultat des courses
 préliminaires au cri de guerre
 " Merde ! J'en ai deux mais pas trois . "


 094 

• 

 De la poésie physique
 celle qui craque les articulations
 et noue le ventre
 celle qui bégaie dès le coup de balai passé
 De la poésie fraîche
 sur le devant de la fenêtre
 à la retombée des géraniums
 accablés par la gelée printanière
 Assassinat lent
 de la poésie replète
 celle des oxymorons
 des passages suspects
 en la beauté surfaite
 des bulles de plaisir
 dites et redites à merci
 Accablement de cette vie à nulle autre pareille
 hors le souvenir de mes amis partis
 en la froidure de la Terre promise
 Il est des fenêtres ouvertes
 en catimini
 pour laisser siffler la buée pressurée
 de la cocotte minute des convenances
 Fermons la
 et vivons cachés
 mon cachou d'amour.


 093 

• 

Ne faites plus la guerre .

Soyez sage en vos demandes .

Vous n’avez pas à gagner ou à perdre. Vous avez humblement à être immuable et éternel .

Si de bonnes ou de mauvaises pensées vous assaillent et que par activisme de la vie, vous tentez d’accumuler plus de bonnes pensées que de mauvaises pensées, afin que la lumière puisse vaincre les forces du mal ; nul doute que votre expérience de la vie s’en trouvera accrue. Mais de ce combat, vous ne recueillerez que des cimetières, avec plein de bonnes et mauvaises personnes ensevelies qui ne feront qu’enrichir votre histoire de l’humanité. On vous rendra les honneurs car vous aurez, par devoir de mémoire, assumé la continuité du passé .

Mais vous, où serez-vous lorsque le vent de l’Histoire aura effacé votre Être ?

Vous avez à dire : “stop” à ce qui se déroule à votre insu, à l’emballement instinctuel de votre mental, à cette propension que vous avez d’obstruer les canaux d’énergie de votre vitalité profonde .

 Alors vous découvrirez le doux relâchement du silence entre les pensées, car il y a une présence entre les pensées, et cette présence nous pouvons la reconnaître car elle est qui nous sommes .

On nous a appris à croire “je pense donc je suis” alors que la vérité est“je suis et, per conseqüent, je pense”. On nous a appris à suivre la transe des pensées conditionnées fondées sur un passé chargé d’envies et d’aversion .

Peut-on penser la présence ?

Non !

Et cette réponse provoque un relâchement, un soulagement, une libération hors du monde envahissant et illusoire de la pensée .

Plongés que nous sommes dans le bain existentiel de la vie quotidienne subie, cette quête apparemment insatiable à réinventer continuellemnt le “moi” n’est qu’une pensée à laquelle nous réajoutons une autre pensée reformulée, et puis encore une autre, Etcètera. Jusqu’à ce qu’un “stop” fasse s’écrouler le château de cartes des automatismes régurgiteurs de données autoréfléchies instillées par notre pensée mémoire-perroquet plus apte à enfouir sa tête dans le connu qu’à nous faire contacter ce qui ne peut être pensé, au tout autre, et pourtant si proche de nous, à notre mental confronté au silence .

Ne faîtes rien, accueillez simplement la pensée ou l’émotion qui surgit. Permettez à la détente naturelle, à la vérité naturelle de celui ou celle que vous êtes, de prendre le pas sur la pensée .

Peu importe qui vous vous imaginez être, la vérité de celui ou celle que vous êtes est plus profonde que le rôle que socialement vous assumez .

Devenez l’existence elle-même, devenez cette conscience, cette scène sur laquelle les acteurs agissent, cet écran sur lequel le film de votre vie est projeté, devenez cette force qui vous anime bien au-delà des rôles que vous endosser .

Ici, il ne s’agit pas de ce que vous pourrez devenir un jour mais juste maintenant de ce que vous êtes et avez toujours été. Et ceci passe par la soumission du mental au silence .

Soyez vous-même le véritable enseignant vivant en chacun de vous, et qui se révèle dans chaque chose entreprise, que celle-ci soit aussi bien à l’extérieur de vous, immergé que vous êtes dans le bain social qu’à l’intérieur de vous par cette faculté que vous avez de pouvoir dire “stop” à votre mental galopant .

092

• 

   el real en si mateix és inassolible pel científic. Per Bernard d'Espagnat ell és de fet “navegar”.

L'objectiu de la la física clàssica és aixecar el vel de les aparences per descobrir i descriu què hi ha sota aquest vel, el real en si mateix. Diuen que ho és descriptiu. Serveix com a base per a la majoria de tecnologies. Ella ho està intentant descriure la realitat tal com és. Per tant, hi ha cossos materials, camps elèctrics i electromagnètics als quals s'associen els símbols matemàtiques que es diu que obeeixen determinades lleis. Ho diuen els filòsofs encaixa en el marc del realisme ontològic. És una teoria que pretén coneixement del que és .

Quan els mecànics va aparèixer el quàntic, la noció de les coses existents en si mateixes, a l'espai, per separat l'un de l'altre, tendia a esvair-se a favor d'un determinat globalitat que no es manifesta a la mirada sinó que s'amaga en les equacions. Per a això no serveix de res fer una descripció, és naturalment necessari afirmar axiomes constitutius, que en conjunt es presenten com a regles de predicció del que s'observarà. La mecànica quàntica és predictiva informació. Els seus axiomes són del tipus : i “activat” va fer això, “activat” mira això ; en què el “activat”, l'observador humà en general, és part integrant de la declaració .

Per Bernard d'Espanya, la riquesa del contingut de la ciència no resideix en el descripcions fluctuants que aquesta proposa de la realitat però ben en la seva capacitat de proporcionar-nos una síntesi racional, tan il·luminador per la ment, fenòmens observats ; que significa en particular una síntesi la nostra capacitat de predir-los .

El real és bo el, però segueix velat. És evident que hi ha alguna cosa que ens resisteix. No tenim coneixement de la cosa en si mateixa, però almenys tenim connexions amb ella. Ho aprenem com des de dins, en el vivent .

Aquesta visió de realitat velada té la conseqüència que si realment és la nostra ment que, perquè de la seva pròpia estructura, retalla objectes en el fons de les coses, ell es fa impossible representar la ment com una emanació de tal i tal d'aquests objectes. Podem dir llavors que l'esperit emana del fons de les coses. Ni el els objectes ni les sensacions són coses en si mateixes i la idea de la coemergència de entre ells sembla tenir alguna cosa bé .

Això real, aquest fons les coses no són una cosa. Està més enllà de l'espai i també fora de dubte temps. Ell és l'Esser .

No n'hi hauria d'una banda la ciència qualificada per arribar al fons de les coses i de l'altra a part de l'art, la música, poesia, Espiritualitat … limitada a soles aprovació. Amants de l'art, de la música o la poesia tenen el mateix sentiment més fort que, més enllà del simple plaer, les emocions experimentades en aquestes ocasions obre-los a “Alguna cosa” essencial, en un domini misteriós que només se'ns permet entreveure .

Pel que fa la recerca de sentit, necessitem, a tota força, una explicació que hem de fer buscar en allò que és més alt que nosaltres mateixos i que som nosaltres, per conseqüent, misteriós. És el real, ser, el diví .

Davant el realitat i els límits del mètode científic empíric, l'individu ha de afrontar una elecció, on enfonsar-se en la desesperació i la resignació, On bé fes un pas cap a la transcendència que Jaspers anomena’ “Englobador” .

L'esperit humà conservar una mena de vaga memòria d'aquest Ser anterior, d'aquesta Englobador relacionat amb la realitat velada. Aleshores hi hauria trucades enigmàtiques de ser, tipus d'imatges que evoquen coses sentides, tots dos incerts i no del tot conceptualitzable, la majoria “possible”, en aquest sentit això, en la concepció de la realitat velada, no estan exclosos per la dades que tenim, mentre que a la física clàssica, semblaven ser-ho.

Els nostres esforços per el coneixement ens dóna llums sobre el real en si mateix, en física, en poesia, en el misticisme .

La gravetat de no consistiria l'home a estar orientat, en esperit, cap a l'ésser, cap a l'últim, I això, sense la certesa d'arribar-hi ? Aquest definitiu. El misteri .

091

• 

Question : comment puis-je concevoir une autre personne comme un autre réel sans faire d’elle un objet de mes besoins? Comment puis-je intégrer une considération radicale de l’autre avec l’aspiration humaine profonde à l’expérience d’être-avec ?

     Réponse: par une notion qui intègre les deux, “Eros” et son corollaire, la relation érotique.

Chercher à être relié au monde, être attiré par lui et poussé par lui, être curieux, chercher à accéder à des gens, à des pensées, à des créations, sont des exemples de la relation érotique au monde, une relation d’attention, de présence et de conscience.

Eros n’a pas l’intention de posséder, ni d’assimiler l’autre. Il vise une sorte “d’être avec” cet autre par laquelle les différences individuelles se transforment en parties mutuellement complémentaires qui ensemble forme un tout qui est plus et autre chose que la somme de ses parties. Le tout, en retour, transforme les personnes impliquées.

A propos de l’âme engagée dans sa vie essentielle, il s’agit de l’âme érotique et non del’âme désirante.

Le désir cherche à consommer le monde, à transformer ce qui est autre en ce qui est mien.

Eros aime le monde et révère sa beauté. Il veut fusionner ou rejoindre la beauté de ses objets. Il ne les consomme pas.

Comme le désir, Eros commence parle manque, mais ce qu’il cherche n’est pas telle ou telle satisfaction. Il cherche àcompléter l’âme elle-même.

Personne ne peut réussir seul à compléter son âme. Cela nécessite la volonté de transcender son ego et de s’immerger dans la situation que l’on partage avec l’autre personne et plus largement avec le monde.

090

 Ce parfum de rose
 cette gentillesse du regard
 cette bienveillance de la main tendue
 sont l'amour
 de cette porte ouverte
 où être en retrait sur le trop de soi
 où être de trop sur l'aller vers et voir
 faire le bilan
 dans le silence
 aller en profondeur et en paix
 vers son épanouissement hors les peurs
 hors la peur du manque
 hors la peur de la douleur
 hors la peur d'être agressé
 lâcher les protections
 faire le tour de notre être sourd et muet
 faire l'expérience de la mise à nu
 en tolérance
 dans la légèreté du mental assagi
 vers davantage de compassion
 dans la dessaisie de l'ego
 ne pas se perdre
 devant ces rencontres où la semence d'amour
 n'est que miroir et labyrinthe
 pour revenir en maîtrise de soi
 faire le voyage
 seul
 amb petits passos
 sur le chemin d'ombre et de lumière
 en donnant le change sans donner de leçon
 en se sachant frère et sœur
 pour joyeux et léger
 repartir
 à soulever l'éternelle nouveauté
 de la transmission de la tradition
 cette trace
 cette audace
 cet au-delà des mots
 ce sourire sur l'avenir
 cette obligation de confiance .


 089 

 En pays cévenol
 de brumes et de forêts mêlées
 routes toutes en virage
 murettes de pierres sèches
 traces d'un soleil
 encalminé sous la frondaison
 d'automne en sa lumière
 faite de clins d’œil
 et fardée de brusques échancrures
 par le sourire grave des nuages
 d'hiver aux glisses traîtresses
 de neige ensevelissant le fossé
 d'un printemps aux décoctions de verts naissants
 d'été et sa brûlure
 saccageant d'un geste de la  faux
 le maquis pétillant de sécheresse
 sous le ferme assaut
 d'un vent rebelle
 que l'amour chafouin
 châtaignes sous la main
 et brusque retrait
 d'un regard soutenu
 accompagne d'un trait de plume
 notre montée vers le grandir de l'Être
 pour ensemble
 enchanter d'un pâle râle
 les moutons et les chèvres
 museaux tendus
 vers l'orage approchant
 faisant de l'arc-en-ciel
 le grand mystère
 des choses dissoutes
 au-delà des serres et des corniches
 par l'appel guttural du berger
 verbe
 à ne pas distraire
 de la contemplation
 sur cette voie obligée
 pleine de lumignons improvisés
 où cheminer le cœur en paix
 vers notre naissance
 à tous semblable .


 088 

• 

Són recomanacions a seguir per viure més harmoniosament, estar en sintonia amb les profunditats d'un mateix i fer que les proves experimentin oportunitats per créixer en la consciència en un món cada cop més complex

Formen un codi de conducta capaç de transformar ràpidament la nostra vida en una experiència de llibertat, de felicitat i d'amor .

Provenen dels antics tolteques els quals els savis van ensenyar als homes i les dones el que significava viure amb claredat i de manera exemplar com guerrers pacífics .

     El primer L'acord tolteca és : “que la teva paraula sigui impecable”

La parla ens permet expressar el nostre poder Creador. És a través d'ella que manifestem les coses. La paraula no ho és simplement un símbol sonor o escrit. És una força. Representa el nostre capacitat de comunicar-se, pensant, i per tant crear els esdeveniments de la nostra vida. El discurs és tan poderós que una sola paraula pot canviar una vida o destruir-la .

Cada ésser humà és un mag. Pel nostre paraula podem fer un encanteri a algú, o alliberar-lo .

El terme “impecable” significa, d'acord amb la seva etimologia, “sense pecat”. Un pecat és una cosa que nosaltres comprometem-nos contra nosaltres mateixos. El concepte de pecat es transforma aquí, no ho és ja no és una qüestió de moral o religió, és una qüestió de sentit comú. EL el pecat comença amb l'auto-rebuig .

Digueu una paraula de judici en contra algú pot tenir un poder de màgia negra anomenat calamitat, o el difonent rumors. La murmuració s'ha convertit en la forma principal de comunicació de la societat humana. Ho diu una antiga expressió popular “la misèria estima la companyia”, i les persones que el practiquen i patir no volen estar sols. La propagació dels rumors és l'equivalent a un virus informàtic .

Podem valorar el grau d'impecabilitat de la nostra paraula al vern de l'amor que tenim per nosaltres mateixos .

     El segon L'acord tolteca és això : “passi el que passi, no en facis gran cosa personals”

Feu que sigui personal el que diu la gent Nosaltres, és acceptar un comentari que pot ser despectiu. Del llavors el verí se'ns filtrarà i quedarem atrapats. I si ens fem nosaltres mateixos trampa, és que ens prenem seriosament i fem de tot un negoci personals. És perquè ens donem importància els uns als altres, que és a gran manifestació d'egoisme ja que aleshores partim del principi que tot el que ens passa ens preocupa. No som responsables de què altres ho fan .

Si algú dona la seva opinió, no ho fem un cas, perquè aquesta persona en veritat s'enfronta amb la seva sentiments i creences, no trobar res millor que abocar la seva propi negoci personal. Ens convertim en presa fàcil de tot això depredadors, tots aquells que practiquen la màgia negra a través de la seva paraula. Ells desenvolupar el que en psicoanàlisi s'anomena projecció. Discernir això És necessari un mecanisme psíquic que només ens pot perjudicar .

Si algú no ens tracta amb amor i respecte, prenem-ho com un regal que ens deixi algun dia .

Confiem en la nostra capacitat per dur a terme el bones opcions. No som responsables de les accions dels altres ; només de nosaltres mateixos .

     EL el tercer acord tolteca és : “no facis suposicions”

Ens imaginem moltes coses i fem suposicions sobre tot. El que és greu és que creiem llavors que són la veritat. La tristesa i el drama que tenim a la nostra vida provenen d'aquest hàbit de fer suposicions, atribuir intencions als altres i prendre coses personalment .

Sempre és millor fer preguntes que no pas fer suposicions, perquè aquests ens programen per patir .

Suposem que tothom veu la vida com la veiem. En cada relació ens podem permetre assumir-ho altres que ens coneixen, saber què pensem sense haver de formular-ho Les nostres necessitats, i faran el correcte . I si no ho fan nosaltres estem ferits !

Si els altres es transformen, no és perquè que tenim el poder ; és més perquè volen evolucionar .

No hem de justificar l'amor ; l'amor és present o no. El veritable amor és acceptar les persones tal com són. que són sense intentar canviar-los. En comunicar-se amb claredat, nostre les relacions canviaran, tant amb la nostra parella com amb tothom .

Tots tenim hàbits que ni tan sols coneixem conscient. Per tant, fer-los prendre consciència és el primer pas a fer. .

      EL El quart acord tolteca és : “sempre feu el possible”

Tot és viu, tot està canviant constantment, per Per tant, de vegades el nostre millor serà a un alt nivell i altres vegades a un nivell més baix .

Si només fem el possible, Nosaltres viurem intensament la nostra existència. Serem productius i amables nosaltres mateixos perquè donarem a la nostra família, a la nostra comunitat, Et veig després cosa .

Estar en acció és viure plenament. La inacció és una manera de negar la vida. La inacció, es queda assegut davant la televisió cada dia durant anys, perquè tenim por per estar vius i córrer el risc d'expressar el que som .

Tot el que sabem i fem habitualment, ho vam aprendre a través de la repetició. Som mestres en l'art de caminar, Conduir, parlar, per cantar o escriure perquè nosaltres s'exerceixen .

En la nostra recerca de la llibertat personal i d'amor propi, hem d'aixecar-nos i actuar. Així és com assumirem la nostra humanitat. Honorem l'home o la dona que som. Respectem la nostra el cos gaudint-ne, l'imant, alimentant-lo, el rentat, el cuidador. Fem activitats que siguin bones per al nostre cos. És a través d'això manera que tocarem més gran que nosaltres mateixos i comuniquem amb el misteri .

Que cadascuna de les nostres accions esdevingui un ritual per a adorem allò que ens va més enllà i ens porta .

El compliment dels quatre acords tolteques et permetrà convertir-te en un guerrer capaç de transcendir el sofriment i no mai tornar. El mateix passa amb la felicitat. L'únic motiu per que estem contents és perquè hem triat. EL felicitat, igual que el patiment, és una elecció .

087