Curs 2016, setembre 2016

plorant a casa

Deixa un comentari 
 Les llàgrimes a la casa
 la tristesa gira la clau
 la porta cruixent
 les parets suporten la humitat
 els seus bonics ulls clars parpellegen .

 I encara
 cap rastre de cendra
 la vida encara està calenta
 entre els núvols
 que la lluna embolcalla .

 Una pell cobreix la por
 dels seus pits nus
 alimentant la seva ànima
 els tímids focs de la parla
 convertir-se en vol de ratpenat .

 acomiadar-se
 contrari del dia
 quan els nens dormen
 quan s'alcen els sospirs freds
 com la boira al fons de la vall .

 Dur com una pedra
 la flor piadosa no estimada
 s'ha convertit en una espelma desfeta ,
 full de paper esmicolat
 sota el pas d'oca d'una pujada de bilis .

 Al doble missatge del somni
 els nostres braços abracen la tendresa
 en temps d'incendi apagat
 la caminada és precipitada
 sota la chiffonada estrellada .

 En excés de vigor
 segueix la lentitud
 fora de la cova dels esperits
 el fosc presentiment
 es converteix en una fulla morta .

 ni forme ni visage
 en aquesta sembra
 la dona i l'home convertits
 passar de porxo a porxo
 signar la pàgina d'un esborrany .

 Empènyer la porta
 portar la gran xarxa de la impostura
 sota el riure d'un somni lànguid
 creuar el pont nord
 por que la marea ens porti .

 Nosaltres els savis excursionistes
 pesos de fruita madura
 sobre els llambordes
 cinglent ens souvenirs
 sense entendre , oportú .

 Un resplendor quadrat
 apagar l'espelma del dia final
 flors i llàgrimes s'apoderen del moment
 el mar es precipita
 em mantinc .



 294
Curs 2016, setembre 2016

Enfouissement perpétuel

Deixa un comentari 
 Les paraules de les quals riu la meva mare   
 dolces flors de camp   
 agafat amb un puny de ferro   
 sense por ni ortigues     
 a l'home     
 cobreix l'horitzó   
 relíquies        
 enterrat amb una paleta     
 dans le béton des souffles courts.   

 Els objectes es dissolen   
 aparells s'amunteguen a la platja   
 una bandera bateja el seu oprobi   
 la càpsula esclata   
 al vestíbul dels moribunds   
 el gos precedeix l'home    
 l'home precedeix l'ànima   
 el dia s'esvaeix   
 un visage jaillit   
 com una postal   
 la bossa del pastor   
 plena de ceba i dignitat   
 pour exposer en bord de rivière   
 créixens fresc amb una mica de música   
 sense presagi   
 mais tout en surplomb   
 le trou noir du passé.  


 
 293
Curs 2016, Agost 2016

à la pliure exactement

Deixa un comentari 
 A la pliure exactement
 entre l'ancien et le nouveau monde.
 Que des gens se transforment par eux-mêmes
 dans la connaissance de soi,
 le combat intérieur,
 le vécu personnel.

 Que des guides s'engagent à fond,
 qu'ils maintiennent la tradition dans leurs 
combats du moment,
 que des êtres, des leaders, des maîtres 
fécondent 
nos traces futures,
 qu'ils promeuvent par l'humilité, la patience 
et 
la confiance nos idéaux de demain.

 Qu'adviennent les guérisseurs
 capables de décloisonner nos strates 
constitutives,
 d'expurger notre être des héritages qui nous alourdissent,
 de renforcer le soubassement corporel
 pour du psychologique aux dimensions 
spirituelles
 rejoindre nos couches somatiques profondes.
 Qu'adviennent les intercesseurs
 les simples
 les appelés qui appellent
 ceux qui ne prouvent pas mais témoignent
 ceux qui reconnaissent et cultivent notre 
ignorance
 les alchimistes souverains qui n'abandonnent 
pas leur œuvre.

 Que la nouveauté nécessaire devienne vent 
dret
 le souffle et la lumière portant la personne 
humaine
 sur le chemin du grandir de soi
 sur le chemin du cœur
 là où tout commence.



 292

La présence à ce qui s'advient