Au profond du lac le noir l'intime l'appel du mystère.
Habituée des berges la roseraie clapote d'aise résistant d'aller plus avant au large des sources que el vent mogui étrangement libre devant la bête aux lampées déraisonnables creusant mandibules sèches la cupule où broyer nos émotions.
Du dextre au senestre l'essuie-glace du regard écarte le visible de l'invisible sous le frisson de l'ecir. De potelés nuages ponctuent de leurs sourires lippus la pensée des clarines que l'écho accastille. Monte enturbanné d'effluves lacustres le hasard vrai de notre origine.
Talla al cap els seus grans ulls de metxa de foc sortint de les fletxes terminals ella va llançar la vida en aquestes terres altes que el vent modela dels seus guants de llana.
música de paper arrugat a l'estany ondulat entre l'arcàngel i el murex estrangulació de la purpurina Campanades de diumenge sense avís la bossa està plena de dent de lleó anant contra la riba estava fent rodar la pedra. Va passar un ocell somrient amb un somriure la cella dels núvols.
Au bistrot de Brion il n'y a plus de mégots juste des bouquins et des mets aux herbes du Cézallier. La pièce est sombre l'agencement de bric et de broc laisse entrer la lumière par les fenêtres basses. Dehors entre l'ortie et la berce la table à pédale reçoit la liqueur.
Messalina adormida dins de les simfonies l'heura musa del maquillatge adornada esborra la cara grisa de l'avorriment. Al so de címbals i olifants li cavalier de Trencavel brilla amb una espasa de foc el paquet que el devora. Aquí no hi ha cap fanal punt de carbistouilles segons les passions només un oracle inaugural. Queda't l'homenet al tema callunes estimat pels déus amb immensa tendresa destinada a prendre el vol. Homenet dona petita gira el rellotge penjant les seves veritats social i planetària a l'ombra d'una vida d'exili. En aquesta web inextricable els hematomes arriben a terme res a dir excepte el silenci. ( Ceràmica de Martine Cuenat )504
A la vora del bosc vida vida útil la vida com a ofrena vida plena d'amistats la vida que passa i res no s'atura Un tros de verdor on posar els peus un sagnat tan fràgil que la mateixa mirada traça les corbes del futur Un bassal Haver caminat davant teu cap a la nit allibera l'esperança de la seva conveniència Queda un rastre de llum on la bretxa de retenció cor sense fer marxa enrere sense ossos de contenció una banya de tendresa al cor.
El gos corria pel camí de les pastoretes entre les falgueres acostumades. Ho sento haver de trucar un home tan guapo a la caròtida. La mare al davant s'havia allunyat fent veure que tenia pressa per arribar a casa.La pluja es va fer intensa i va picar la cara una boira ens cobria. La marea anava pujant podíem escoltar el surf colpejar les lloses de granit. El moll estava desert un mariner a la seva petita barca escull ferm veure un càrrec ancorat entre els molls del port. ( Pintura GJCG )502
Mentre el dia continua quan la nit es fa profunda on el navegador tremola davant els perills que l'assalten hi ha aquesta llum aquest ocell que anuncia la terra i el sol quan neix el coneixement que el dia és amor els globus d'aire calent s'inflen en graciosa ascensió bufadors sorollosos espantant els ocells com el mannà al desert quan la fam ens agafa. Mesurem els passos a fer qüestió de temps qüestió de la mirada portat al lloc correcte fins al vespre ?
