Un pou sense ...
Òrgans crus
Cor sagnant
Vaig sentir que el vent ho és
Així que vaig sortir del meu camp verd
No queixar -se
Ni ser contrit
Només en suspens
A l’altra banda de mi
D’aquesta alba promesa
Quan el camí surt de la fusta
Després tornar
Com el dia abans
Sense l’ombra d’un dubte
Al buit de les proves
Aquesta oportunitat es distribueix
Sense aturar -se
De porta a vers
Cerene del capellà
Al pou sense ...

1571

Olor singular
Oportunitats Mirliton
Immobilitat perpètua
Mort lentament
Es va enamorar de l’obra.

Exercici en moviment
Barra d'ona d'ona d'ona
Hauria estat possible neutralitzar les forces disponibles
Per a la duplicació necessària
Entra al moment èpic.

Realització polaritzada
En la contemplació mútua
L’ordre d’arribada no ho és
Hem pogut recollir sota l’egit del cor 
El poder de ser dos.

Congelació d’escòria
Purificat i il·luminat
Souls-Souls es van unir
Com a Mart a Quaresma
Aspirat per la diàstole de la coronació.

Al nostre voltant
A mà
La necessitat de parpellejar
Sortint del fermall de la maleta
Us permet passar d’una realitat a una altra.

El verb vibra
Força del discurs just
Despertar de mecanismes interiors delicats
Ens se'ns va donar mitjans amb agraïment per ser -ho
Per extreure el nucli de la seva banda.

( Treball de Jean-Claude Guerrero )

1570

Aquí tu
Encantament
A llocs modificats
Eternitat
Sota el bosc de la llei.

Passa els anys
Aigües tallades
A l’estiu
Per tornar a casa
No aparegui res.

Fingit
De actual a virtual
Per fer res
Navegar
Els llinatges del silenci.

Saluda l’oferta i la llum
Estalvia les habilitats interpersonals de la misèria
Recrot com Venus Hoof
Al voltant dels llavis
Sobreplaçat amb escuma fresca.

Pila
Al deute d’una paraula abundància
Les formigues anti-Propos
Han defensat els costats de la ment
Un matí d’aus d’ocells.

Les fulles cauran a la tardor
No desitjar la feina completa de les nostres penes
Mentre sigui invisible
La brisa de la Marina amb les ales Elfs
Es traslladarà als núvols.


1569

Banyes punxades de ferro
Giren els seus caps formidables
Herbes encantades per a les corones
Que pengen a les eses inconcebibles
Dient transformar el món.

Es prenen la mà
L’estranger amb una veu suau
Demanant ajuda
Dient -li que no és la ignorància que els enganyi
És amor.

Semblen ratpenats grans
Amb vaixells chiliferosos
Van colpejar el terra amb els peus de Griffus
Smaling Groove
Roden i els seus pits ressonen.

Intestinals de terra fecundats
Sorgeixen a la plana
I donar a llum
Venom vigorós que creixen
De les seves fines dents de diamants.

El rei s’asseia al mig d’ells
Així que bufen foc
Trelar
Ruixar
Per la rialla de l’ocell.

Van caçar les emocionants estrelles
S'ha marcat el ceptre d'ivori
Per a bous als peus de bronze
Envair els seus crits
Els pèls penjats que acarulen.

Els segueixen d’altres i després d’altres
Sagnant
Fins que es confongui amb l’horitzó
Poden menjar -ne
Home.

A la part superior del monticle
Fosses nasals dures
Es cremen i es separen dels cinturons
Els costats de la seda
Del seu acoblament de ser.

Llança amb extrems punxeguts
Han assolit els seus objectius
Sorprenentment inflor amb coratge
L’arc de Sant Martí de les meravelles
Amb un llautó de rifles.


1568

Ull de terra
A l’iris vegetal
Eres tres dromedaris
En un mirador
Despertant unes quantes herbes seques
Al mig del còdol.

Ni Àngel ni Seraphin
No va cantar a l’orbe mineral
El silenci va exhalar un fum gruixut i sagnant
Enceneu la calor
Més fosc
Vibrant com frizz humit.


1567

Trace rouge m’amuse
A la paret del jardí
Insectes tan petits
Sense el pas de premsa
A mà
Sota la terrassa
Glicina complerta
De
Bagpipa oliada
Llançant el seu so d’ostres Perlière
Tendresa
Com un somriure
Rastre del passatge a la terra.

1566

L'ésser viu s'estenia llargament
Als misteris les meves germanes
Oportunitat de moralitat
Es va unir a Malaucène
La fam morta.

A Gaspé poesia s’havia convidat
Argumentant que el buit està buit
Aquest color està prohibit
En aquestes regions on les línies s’alineen
Raspalls i ganivets de Dardon.

Passatge fuliginós
De cossos
La creu dels monjos
Infern d’una pila serena
Break Morning -in.

Extret del seu temps lliure
Venerable vell assegut a la Margelle
Havia obligat les oques salvatges
Per derivar de l’obligència
Per volar sobre el caligram.

Tracta’m el meu cor
Rebuig a la filosofia
Lluentor de tranquil·litat solitària
Sobre la pedra de la mà
A paralers estirats.

Comença el dia
Els conills surten de matolls
El Musagaigne Cligne du Museau
La llum baixa s’aixeca a l’horitzó
És hora d’entrar a la feina.

( Treball de Jean-Claude Guerrero )

1565

Fustel de Coulanges tenia raó 
Per aixafar un cop de taló
L’últim megot del passadís des minimes.

Ser,
Apple va acollir els fruits de l'espera
La processó de vagues
Barrejant amb tots els vinguts
El somriure del nen
A la memòria de la guerra
Aquesta gossa revelada
Per Hourras de Joy segons la victòria
Cobrint planes i valls
Lluny
Boat People el dia anterior.

Alegria PrimeSauterial
Saltant sobre el riu
Per tallar el temps
De frases de closca
Iridescent
A la pupil·la groga i rectangular
Ombra
Com els gemecs dels vagons segellats
En ple camí
Cancel·lant els locals de la vida futura
De Jets of Jerky Steam
De la neteja de la compensació
Roussie Herbes per les espurnes de la màquina
Bucle
Els seus estiraments
A les gàrgoles Shaggy Wheels a la barana.

Eren milers
El rebutjat de la llibertat
Per participar en la coronació de la navegació
Pa diari d’una pulsació alveolar
Capaç de recollir infusió de limbo en la infusió
La quota emmascarada d’espasmes singulars
Del signe propiciós de la cruel evidència.

Serà hora
Per desenrotllar la pedra
Per arribar al vidre trencat de gots
Abandonat pel mal vent
Al revolt d’una carretera
Portant als dos arbres de patiment 
Barrejar troncs i branques
A través de la claraboia estreta
Oferint una mà incòmoda
Els papers arrugats de l'oblit
Borie de pedra seca
Dret a la dreta davant de la bretxa del silenci.

Els dies triomfen els dies
El nen rescatat tendeix la galta
Rugged amb la mà d’un home
A punt per saltar
Per haver d’obrir el cor
Sense veure ni escoltar
Què passa al postern
Pluja sobtada
Sobre pell nua amb els cabells estirats.

A la cruïlla
Es va aturar
Patrocinar
Enganxat tancat al cuir de la sabata
Allaament
D’un descans de benvinguda
El Bourdon incrustat en un forat de roca.

Per què aquests canvis en les indicacions
Per què la discòrdia sufocada
Han desviat
Renunciar
La quota de comeses
Per unir -se a l'altre comboi
Agafeu una dona i els fills
Casa de construcció
Bloxen la llar
Cantar el gall al pati
Fins al final del final
Per a la destrucció es va produir
Reconstruir de nou
Visió eterna
Fins que va arribar la noblesa
Lesions antigues a càrrec de ferides antigues
Per dipositar
Clau del coixí Brocade
A l'entrada del claustre de l'alteritat
Prometre
Inaugurat el dia abans
Sota l’enrenou Linden d’abelles rares.

Quedeu -hi allà
Cultivar la planta medicinal
A continuació, asseureu -vos a la parada
Barregeu paraules i pensaments
De sobte despertar de l’ànima
Sota la cúpula alta
Des de l’altar fins a les set orelles de blat.

A la vora
On els caçadors s’allunyen
Romanen les restes
Os i ossos a Charpie 
Contra la base de la creu penjada.

Els homes ens llevem
Gagnons el corrent xiuxiuejant
A la vora de les herbes olioses
Plantar tepees
Surmounted by Goat
Referència a qui coneixerà l’aliança
Per ser el cantor final de les veus dels nostres avantpassats
Estrelles fortes
Al carreró de les indrets
Fusta morta repulsiva
A cada costat de la traça
Sense ensopegar amb l’arrel
Per eliminar el raspall acumulat
Últim Passage del ramat
Planta, Raspejant les pedres de la draille
Sense implicar -se núvols
En els números
Creuat directament
Des de l'est fins al capvespre
Per la presència de megalits
Grecs vestits a la llark
Sembrar petons de vímet
L’aire de contemplació en oli.

1564

Caminar i callar
Vers la mer
Dernière côte abordée
Vers le bois des lois
Où se rassembler de vive foi
Sous la ramure des chênes.

Entrer en scène
Palpable mystère
Cette invisible chose
Qui nous fait aller
Vers les trucs et bidules 
De la reconsidération.

S’effacent
Les dernières ombres
Du tôt matin
Alors que chantent les cigales
Spasme encéphalographique
À chauffer le ventre.

Chuchoter le transpir
Démaquiller les feux follets
Au travers des grandes herbes
À la sonorité sifflante
Rassurant les acouphènes
Comme oreilles vives au vent venu.

Au sol
Les pieds refusent d’avancer
Le cœur en émoi
Lance un dernier appel
Aux roches torturées
De l’entrée dans le lieu.

Écoute le silence
Aux lentes vibrations
Près des épineux en bord du chemin
Où tracasse et fricasse
L’attention fine
Prélude à l’ouverture des grottes.

Fine morsure
À gorge déployée
La basket racle le caillou
Près de la butte
Où rassembler les outils de l’attente
Devant l’aube émergente.

La grande Traversée
Faites d’éclats de vie et de brisures
Regarde notre humanité
Songeant à signaler
L’amour et la liberté
À la croisée des regards.

Élan frais
Du corps qui n’arrête pas de fonctionner
Sensations et mouvements mis en sourdine
Au profit de l’expérience sensorielle
Infiniment simplifiée
Comme lettre ouverte à la pointe du couteau.

Bref
Ils partagèrent
Session intranquille
Assise en zafu
La parole scripturaire
Méditée, apaisée, exhalée.

Les points de suspension
Se reconvertirent en silence
Passez muscade
Des remontrances absoutes
Où tout est là
Hors l’indicible.

Accepter la pliure du temps
Monter sans retour
Courir sur la crête
Évacuer la peur du vide
À la une à la deux 
Une bouffée d’émotion face au vieil océan.

1563

Mon père a joué de la trompette
Sous l’arbre des mémoires
Inoculant à l’enfant
L’offre de sauter à pieds joints
Dans la grande flaque d’eau
D’après l’orage
Sur la route en terre battue.

Concrète est la quête
D’aller quérir chez les démons
La métaphore de la mélancolie
Avant de passer de chambre en chambre
D’histoires abracadabrantesques
Au vase des suspicions
Sans l’ombre d’un regret.

Le corps est de structure fragile
La fleur est lumineuse
Jeton glissé dans la fente
Inaugurons le bon endroit
Orné de brumes passementières
Où déposer besace
En pensant à toi.

Écarte le cruchon de ma gorge
Presse sur mon cou quelque plante médicinale
Sois silencieux
Juste auréolé du bousillement des insectes
À dégager un son
Le son de l’existence permise
Au cruciverbiste des bras en croix.

Secoué de spasmes
Le ventre s’est révélé
Cicatrice bourrelée
Au sortir de la caverne
Vive et altière
La Reine portant en elle
Son propre accomplissement.

Décision prise
Happé par le désir
Il s’est couché dans les blés mûrs
Sur la femme au vélo renversé
Intuition culminée
De prendre l’histoire à rebours 
En cette entrée en guerre.

Le café avait bon goût
Sur la terrasse de la gare
À regarder les trains passer
Pas plus de dix minutes s’entend
S'écoulant
Sans trop de détails à fournir
Entre le cœur et les poumons de la discorde.

Le plissement des yeux
Rapproche les arbres de la roche
Protubérance de l’anneau vernaculaire
Des mots de tous les jours
Mis entre parenthèses
Sur le dévers d’une cupule
Berceau d’une poupée de chiffons.

Les failles et crevasses béantes
Blessures secrètes des mouvements de la terre
Se sont ouvertes au zénith
À midi pétant
Pieds nus dans le sable humide
À quémander le gîte et le couvert
Après avoir erré le long de la falaise.

À table malgré tout
Faisant bonne figure
Les années ont passé
Le hasard à saupoudré de sucre glace
Le revers de la main
Glissée dans la goule béante
De la Grande Vivrière.

Fleurs en pubis
Poussées là avec si peu d’humus
Avons rejoint posément
L’histoire à dire
Quand billets d’avion payés
Rentrer à la maison
Mariage programmé.

Amaigri
Sur l’aire de dépiquage
Avons fait place nette
Pour glisser l’œil dans le trou
Au seul souci 
De rendre net
El so de la trompeta.


1562