Aquestes arrugues del que sabem    
 ens condueix més que la raó    
 aquelles arrugues botoxades    
 no auguris bé    
 si no transformació    
 hi ha tants dubtes    
 per prescindir d'explicacions    
 de mà en mà    
 abans del pas endavant necessari    
 a un món que encara no existeix    
 vam concloure els adoradors de les coses    
 amb un munt de privilegis a les butxaques    
 per evitar la sorpresa.        
  
 Confesso haver-me'n assegurat    
 perquè no em pugui passar res desagradable.        
 Confesso haver viscut petit    
 com a amant del petit no-res.        
  
 Confesso haver jugat amb el pas del temps    
 perquè duri més temps    
 sense saber què fer.        
  
 Confesso haver viscut sobre terra    
 sense preocupar-se per la terra    
 a part d'imatges d'Épinal    
 amb múltiples entrades    
 a la recerca del llop de la faula 
 qui menja cabres     
 i creu que és més lliure que el gos.        
  
 Confesso haver obert la capsa de l'imaginari 
 de tanta pols acumulada    
 presa per al caldo de cultiu    
 amb una broma dissoluta    
 per donar les gràcies al gir dels instints.        
  
 Confesso haver reinventat el món    
 només canviant la teva visió    
 al lloc sense que res es mogués.        
  
 Confesso que vaig caminar per la zona crítica    
 elogis inveterats    
 per omplir-me el buit    
 a les sorres movedisses de la incertesa    
 sense veure el cor de l'aniquilació.        
  
 El vent fa ondular la platja    
 i les ànimes tremolen.               
  
 La contenció arruga el plagi dels nostres hàbits.       
  
 La terra real arruga la terra petita    
 on crec que visc.        
  
 Les bigues del sostre cruixen    
 el ciclop s'adorm    
 el liró rossega un premi de guerra    
 en darrera intenció    
 cau el silenci.        
  
 Què hem de guardar d'aquest trastorn ?        
  
 Haurà de mutar    
 i deixa a les ortigues de l'oblit    
 pròtesis dentals i picor.        
  
  
 717
   

 
 
 Mil veus escampaven els nostres pensaments a l'horitzó    
 passant de la vida a la mort      
 ens vam enterrar sota terra    
 pujar des de les galeries fosques    
 la matèria grisa dels nostres odis.        
  
 Rient al davant    
 on la pedra es troba amb la terra    
 la salamandra ocupada perfeccionant el seu forat    
 s'uní al vair de carbuncles    
 del teu passat com a reina.        
  
 Punt de desgast    
 vista la situació    
 sempre que els nostres ulls es trobin    
 ancrage vertical    
 a l'horitzontal de les nostres tasques.        
  
 No et mantinguis més a prop    
 somriures sense acompanyament    
 d'aquests soldats de pas    
 mantenint el rebut    
 el nostre impuls sagrat.        
  
 És de primera mà    
 que absoltem    
 aquesta cantonada de carrer escoltant    
 de manera que l'estrany desconegut    
 s'apodera de nosaltres amb la pèrdua i el xoc.        
  
 hi havia màgia    
 a canvi d'aquesta escapada    
 on el taló s'enganxa a les reixetes    
 va esborrar l'ombra ajudant    
 dels nostres temes secrets.        
  
 Imagineu-vos que l'han omplert    
 aquest dipòsit de zinc a l'entrada del prat    
 i que el picot amb el martell    
 xocaven amb les nostres esperances del vespre   
 què dirà la gent estimada.        
  
 I després explicar-nos tot    
 entre les corones i braçalets dels comunicants    
 hi va haver l'intercanvi d'anells de casament    
 aquest pas de l'himne    
 amb ganes d'estar junts.        
  
 Puja a la caravana    
 sota l'arnès dels mestres de la farga    
 obliga a la prepotència    
 admirar-se a l'aigua de l'abast    
 fins que l'acer s'endureixi.        
  
 Combinant la riba i el riu    
 amb grans braços de flors    
 el pobre nen petit    
 amb la seva jaqueta de diumenge    
 es va quedar immòbil contra la pila de fusta.        
  
 Ajuntant les peces del trencaclosques    
 fer la volta per les nostres ciutats    
 ser ferro i oli    
 d'aquest errant cardenal    
 pels camins del Regne.        
  
  
 716 

 
 
 corda rebel    
 sense preocupar-se per ella    
 en oracions verdes    
 d'un créixens descobert    
 seguint la riera    
 dels nostres ossos desarticulats    
 davant la crida fidel    
 dels nostres pensaments    
 accés gratuït    
 sense cantar la gelada    
 intrusions de rebels    
 d'un matí que flueix    
 so metàl·lic    
 nanses d'olla.        
  
  
 715
   

 
 
 Donar un cop de mà    
 un matí    
 a l'horitzó fresc    
 saba creixent    
 que s'havia de buscar    
 en el nord    
 al volant de la gelada    
 mentre fuma    
 els sobres dels nostres desitjos    
 paper de regal embolicat    
 sense saber on anar    
 a part de la mà conductora     
 el proper dia.        
  
  
 714
   

 
 
 Aquesta obra en fragments    
 per la finestra adormida    
 a la resplendor d'un sol brillant    
 Vaig caminar pels patis interiors    
 petits episodis de la meva vida    
 glops de mel    
 de les seves caracoles marines excloses    
 hi havia allà    
 el blat i la palla    
 en fingida sagacitat    
 abocador    
 obliterada amb el segell del moviment    
 aparent trampa al ritme de les marees    
 que la mirada es congela en la seva escuma.        
  
  
 713
   

 
 
 Segueixen els uns als altres amb burla    
 les roses muntades d'esperança    
 a la punta del dit índex    
 on el desig legisla.        
  
 No hi ha romanç    
 que el lent flux de lava    
 al llarg de les buganvíl·lies de la ment    
 oh pochade de la infantesa !        
  
 Es calma en contacte amb la ferida    
 el matrimoni forçat    
 es queixava d'haver de ser    
 quan ja havia estat.        
  
 El veritable jurament de la nit    
 en la seva lluna naixent    
 vagar convida a la por    
 sense que l'atzar intervingui.        
  
 A la decocció dels somnis    
 al decamer de corbes    
 a la part superior del veler    
 el vermiló allarga els seus degoteigs de sang.        
  
 Afligit per ser el rival    
 amb valenta valentia    
 la tasca de les imprecacions    
 era demanar l'inacabat.        
  
 Sortiu de la vostra ànima    
 el pas de les oques    
 presagi de la mirada cansada    
 de l'augment de les multituds a la primavera.        
  
 No t'equivoquis    
 hi haurà molta civada    
 perquè l'arada salvadora dels pelegrins    
 es presta a la dolenta.        
  
 perdre's    
 però no m'equivoquis    
 en el bonic bosc dels mirlitons    
 el cos desmaiat.        
  
 Els aruspicis dedicats al proveïdor    
 van cridar els lucans    
 amb pressa    
 closques de nous disperses.        
  
 Passant estrany    
 segons el beure de primavera    
 vam poder arribar al campament    
 seriosament afectat pel rebuig.        
  
 Tenia gust de maduixes silvestres    
 el roser dels meus amors    
 i el vent que aixecava les seves trenes    
 va permetre que l'ona del seu mirall es filtrés.        
  
  
 712