Arxius de la categoria: Curs 2021

Adonis printanier

Adonis printanier   
à la pointe du Palastre   
attend pleine lune pour tenir rang.      
 
Se reflète l'astre   
dans le pierrier des retrouvailles   
en joyeuse livrée comme il se doit.      
 
De ses grosses pattes dans l'herbe mouillée   
le Patou de sa voix liturgique   
outrage le rire des amants.      
 
Repliant ses ailes de libellule   
le bâton d'encens entre ses dents   
elle pose l'auréole sur l'épaule du géant.      
 
Sorcière comme une ombre
elle a caressé son ventre
aux broderies de pierres vouées.
 
Mesurons de la gagne à la perte   
les jours et les peines   
aux arbres dédiés par la chèvre des neiges.      
 
Et si le mufle baveux   
du Cerf de Valserine   
fait sienne les humeurs de la ville   
montons d'une clarine   
le son des chants d'autrefois   
pour chariots mis en cercle   
faire vibrer la montagne   
d'un boulgi-boulga de danses de Savoie.      
 
 
843

Els enamorats

Des loges du théâtre   
à plonger le regard vers le parterre   
les mouches volent vers les vestiaires.      
 
Les passereaux dans la haie   
bruissent et pépient   
pour nous dire bonjour.      
 
La brume monte de la vallée   
les arbres frissonnent   
les esprits s'éveillent.      
 
Trop tôt !   
les couvertures remontent sous le nez du dormeur   
pour peu que le plein jour vienne.      
 
S'effilochent les rêves   
juste avant de s'effacer   
dans une dernière saveur.       
 
Menons   
par la menine   
les enfants de demain   
vers la crique du torrent   
en bas de chez nous   
là où le Drac opère son retournement   
une protection prospère   
dans les adoux doux d'un gouli-gouli d'amour.      
 
842

faigs i àlbers

Roc il·lumina la fageda
retallades tan importants
que rellisquen llengües i papil·les gustatives
amb un tremolor picant.      
 
El vent fa ràbia
per la fluïdesa dels seus dobladillos
discurs sagital
ballarins de l'alba.      
 
Trilogia elegant
l'arribada dels druides
pel passadís de les fonts
amb vestits de colors adornats.      
 
No hi ha una mirada fixa
sobre el soroll del maquinari
fullatge d'àlber
que el del silenci.      
 
mans blaves
contra el teu pit blanc
a les vanes tendències a l'anivellament
no fa de bon auguri
que l'agitació flexible de les ànimes i les estacions
Marxa a ritme company
d'aquest impuls de bon caràcter
que emparellarem.      
 
 
841

El comunicador

Deixa la teva empremta al món
donant forma als núvols al vespre
amb les dues mans de la parúsia extinta
aterrant en la tempesta amenaçadora.      
 
Venint pel camí
hem calmat els somnis desperts
menjar-se el foc de la desraó
arqueja l'esquena davant l'esperança.      
 
A qui el xiuxiueig de baixes abraçades ?   
La vida del qual per un tros de pa ?   
De qui és la gelada brillant de l'embarcament ?   
és hora de callar a la muntanya.      
 
Existeix ja no és adequat
en aquests temps de lluna seca
a prop de serveis
que la xerrada de les ombres espanta.      
 
Per patir el cap
genolls i ronyons
fer que el dia sigui més agradable
al retorn de les onades d'abans
en l'empenta melodiosa
xiuxiueigs de l'atzur
per contemplar el mig del cel
com si aparegués.      
 
 
840

Els nens obstinats

A la vora del foc
el bard de cabells vermells
va començar a cantar
la història dels nens obstinats.            
 
Ils étaient jeunes   
et finirent ligotés et morts   
par noyade sous le pont de Nantes   
à leur arrivée dans la vie.      
 
Des de, l'alba ha sortit moltes vegades
i vam ser llançats al món ample
veure els amants del dia abans de matar-se
al tall et dic i sense abaixar els ulls.      
 
Enclavat a l'esquerda de la paret
va bordar fort un gos
i la seva boca sagnada
va revelar dues glàndules hostils.       
 
saviesa vidriada
nas de trompeta
la mascareta sanitària
puja a la creu i a la pancarta.      
 
Des bougies sur le rebord de la fenêtre   
marquent le retour de l'esprit   
passe-murailles des mots pour se dire.
   
Nous ramassâmes les âmes   
à pleines brassées   
sans rebrousser chemin        
en picorant les grains dorés     
des poules d'alentour 
caquetant de plaisir.      
 
 
839

El torrent ferotge

 

 El torrent ferotge
 amb una traça cruixent i contínua
 emmascara la immobilitat dels cims
 envoltat d'avets silenciosos.
  
 Des de la vora de la mà
 carenes i valls
 inspirar exhalar verd naixent
 el cor d'avet de la transparència.
  
 Entre la genciana i el lliri martagon 
 la marmota fuma 
 amb el seu coulis de crits 
 la garba d'herbes fresques.
  
 Paquets de peus i menjar assumits
 ruixem amb vins del Loira i bones paraules
 el roll-ball dels còdols del Drac
 sota el xoc de les boles de petanca.
  
 rosada
 perles de llum oferts a les fulles franques
 desplega el seu alè iridescent
 d'un raig germinal de gràcia.
   
 En la seva munificència consagrada
 al pessebre de les abraçades
 al fons d'olles negres de ferro colat
 va caure al foc de les meravelles
 pels genis del mirall
 la garlanda de les veus fortes
 treballar d'amagat
 a l'establiment Sans-souci.
   
  
  
 838
  
   

Aquí i allà

 

      Aquí i allà   
 ho hauries vist   
 bonica fura de fusta   
 l'home de la gala gris ratolí.      
  
 Aquí i allà   
 com és clar   
 un dia de brots verds   
 van trobar el paradís.      
  
 Aquí i allà   
 Com si no hagués passat res   
 es van presentar als tribunals   
 al sofà de principis.      
  
 Aquí i allà   
 a canvi d'un passeig   
 riure sunnamita   
 han esgotat el que es dirà.      
  
 Escuma dels bons dies   
 al carnaval dels apòstrofs   
 coixejaven pel camí de les herbes aromàtiques   
 empènyer davant seu el carro d'ofrenes   
 reis i reines   
 aquests fifrelins amb les gaites de gaillarde   
 quan a fora feia fred   
 partir pedra al prat de Lacombe.      
  
  
 836
   

Entre gos i llop

Entre gos i llop
amb discreta espelma
donar un cop de mà
cap a aquest prim vel.
 
Entre gos i llop
a la llum dels àngels
s'està movent cap allà
a l'Església de la Natura.
 
Entre gos i llop
sense haver de parlar
llepar-se el polze
com una pastanaga al maig.
 
Entre gos i llop
la fugida no està exempta de ferides
només una mica de bàlsam
al cor en les seves cicatrius.
 
En aquesta mitja llum
a la pell del temps vingut
pujar les gafes i les jeremies
d'abans les meves nits passades dolces
per seqüenciar les parts bones
d'una vida portada
bufar i volar
sobre l'espessa crinera dels núvols.
 
 
836

L'etern amant

 

 Deslligar la infàmia   
 per anar a val la pena l'aigua   
 la queixa i la bona paraula   
 que la mirada s'afina.      
  
 Sortir és un record estrany   
 en aquest lloc on esclata la tempesta   
 s'obren les panxes de les pits   
 sota la cimitarra de l'ordre de les plomes.      
  
 No et deixis més enrere   
 al vessant de les llàgrimes   
 intencionadament per contaminar-se   
 Estimo el vigor dels abers.      
  
 Mil paraules no poden fer res   
 a aquest cap penjant sota el tictac   
 la por sobrepassa els nostres ulls   
 sense que el judici sigui honest.      
  
 Caminar per les costes   
 portar brisa a l'autodeterminació   
 i quan passa un vol d'oques marines   
 la veu de l'abisme bufa 
 veu sorda per mentida extrema   
 agafa l'estrella   
 al capdavant de les xerrades    
 de l'etern amant.      
  
  
 835  

 
 
 

A través del Rin

 
 
 A través del Rin   
 hi ha la meva   
 l'acord melodiós   
 deambulació i lloc.      
  
 Sobre el voral   
 Vaig mossegar el cor de les salamandres   
 com les nabius cruixents   
 descobriments sota les cendres.      
  
 En record d'haver estat   
 el dubte està en camí   
 de les seves escapades passades   
 l'ombra del destí planeja.      
  
 puça a l'orella   
 pèl de la barbeta   
 meravelles delicioses   
 encara no havia pres nom.      
  
 No culpem més   
 aquests homes amb les cries cansades
 anem a la finestra   
 per recollir l'alè dels poulbots    
 d'un líquen agredolç   
 exhalar per equivocar-se   
 com el so de les sabates planxades   
 treure l'ull del merodeador.      
  
  
 834