Arxius de la categoria: Curs 2021

La felicitat de la vida

Per dirigir-se al boig de les circumstàncies
per aquesta capacitat de convertir-se en el rei del buit
en gran profunditat del llenguatge dels gats
que el misteri fa vibrar.      
 
Obriu sense embuts
la base de la closca
en el pur silenci de l'instint
en temps de metralla.            
 
Vas amagar l'esperit de la teva infància
sota els llençols de l'espera
i anar de canalla
davant de la porteria de la natura.      
 
Ets una font invisible
llimacs invasius
va sorgir del cor de l'arbre mort
on rau l'exegesi dels pensaments.      
 
Fletxa descarada
posat amb tota lucidesa
Vaig dubtar de tu
quan la partició de paper
esquinçat pel discurs
deixa que aparegui
en la fraternitat redescoberta
el mirliton de la felicitat 
tancar-se a pelo a la gropa 
mareig de l'ànima.      
 
 
862

La dolçor d'un amor

Douceur d'un amour   
dans le bloc vibrant
que les lèvres ajustent.

Exorciser la frayeur
par un été de vacances
de la montagne à la mer.

Décliner un bonheur
sans passage à niveau
devant les rails de l'avenir.

S'apostropher du coude et du chef
devant les irréductibles de la croissance
que le masque accompagne.

Marchons et n'y revenons plus
au dédain nul n'est soumis
sous les ors de la confiance.

De campement en campement
nous avons soutenu nos dirigeants
de retour de campagne
lors canons silencieux
l'ange de raison pouvait dans un ciel clair
vivre de pain et d'eau
dans l'aube protectrice
des jardins à venir.


861

la vida-una

Acròstics de poemes de l'àvia
segons el període intermedi
elevem els senyals a l'aparició de ferros.      
 
els miracles abunden
i marxem
sense rugir el tro.      
 
Estàvem morts
i renéixer en silenci
per sorteig.      
 
punt de realitat
només una olor preferida sota la màscara
davant de la porta tancada.      
 
Uns quants homes bons
i una mica de fred
es van desfer dels seus vincles.      
 
Heralds d'una visió
van afirmar que el missatge era viu
tal rugit de lleó.      
 
I colpeja els talons
els turifers feliços
sense intuïció limitant en el temps
com un complement atemporal
d'una marxa forçada
sobre lloses de basalt
de l'oppidum de la llum
acollint el cos i el material
d'una VIDA ÚNICA.      
 
 
860

L’ombre des ardents

Du gris dans le ciel   
au ressac de la mer   
l'horizon palpite.      
 
A grands coups de pagaie   
l'ombre des ardents   
remonte sur le quai.      
 
Des cris agitent les cordages   
le bois gémit sous l'assaut de la houle   
sur le pont les mousses écopent.      
 
Puis vint le temps   
des calmes paresseux   
où la mouette apparut.      
 
Sempiternelle lanterne   
à la poupe brinquebalante   
l'ordre était de voir.      
 
A se tenir loin de la côte   
engendre à pleines brassées   
l'immobilité des sargasses.      
 
A l'origine il y eut la trame   
la trame des sens organisant la prise   
prise équivoque de qui parle sans agir   
en aspiration vers le haut du paillou   
là où le cercle de fer ceint les gerbes sommitales   
en adaptation avec la finalité   
finalité endimanchée se tenant raide   
raide comme une œuvre en rappel   
que la paroi épouse   
de la mère à l'enfant   
ouvert aux foudres du père   
juste la consolation feinte   
avant que le jour se lève   
et que cligne de l'œil   
l'abeille bleue du bourdon des origines.      
 
 
859

La cupule du destin

     A livre ouvert   
pour que la nuit vienne   
l'orage s'abreuve au guignolet des ondes folles.      
 
Il est nécessaire de pousser la page   
hors des limites du supportable   
jusqu'à la garde à l'improviste.      
 
Du creux des vallons   
montent les pleurs   
près de la pierre qui vire.      
 
Et que vivent    
les fibres cousinières   
de nos rencontres d'été.      
 
S'il est permis de naître   
et bien naissons dans un essaim d'abeilles   
sans que le sachant sache.      
 
Poussée retenue près de la rivière   
la poudre d'escampette   
offrit la paix et la lumière.      
 
Sous l'arc-en-ciel   
de nos souvenirs posturaux   
s'organisent les claquements de langue   
orgiaque apparition   
des mains aux veines marquées   
dont les doigts de verre   
à petites lampées   
plongent dans la cupule du destin.      
 
 
858

Au porté-jeté d’un cœur immense

     Au porté-jeté d'un cœur immense   
la violette dépouillée   
et simple d'un vide abyssal   
se paraît de ses mains silencieuses   
aux écailles terminales   
d'un habit de circonstance   
parure sans découpe   
abandonnée sur le rebord de fenêtre   
dans le bol de grès   
en attendant la pluie   
sourire de vie   
qu'un temps nous avions recueilli   
telle la balle d'un enfant   
jetée inopportunément dans le jardin d'à côté   
au lieu dit des nuages flottants   
de brume et de lumière drapés   
cache-cache des mots   
en prise instantanée   
chantre des traditions de l'armorial  
pour engager le pas sans ombre férir   
près des arbres de la Montagne   
le silence innervé   
par le miel des poètes   
d'une saveur harmonisée   
d'instants d'amour   
et d'envol vers de nouvelles moissons.      
 
 
857

Contemplation .1

     Jusqu'en 2000   
je grandissais et puis v'lan   
tout à trac dans le sac des tracas   
je passais la barrière   
pour me trouver coit   
sous le pont des mystères   
à contempler la lumière   
par les deux bouts de la lorgnette   
à écouter le clapot de la rivière   
à échanger quelques remarques altières   
sur le temps qui passe   
de saison en saison   
au retour des vacances   
à se dire qu'à la rentrée   
il y aura du grabuge   
et que l'air automnal sur le visage de l'été   
n'augure rien de bon   
si ce n'est d'éventrer d'une ruade littéraire   
le sac des acquis de la veille   
ces gerbes de mots et de souvenirs   
que le chant de l'estran   
exhale à regrets   
dans l'entre-deux de la chose et du langage  
à lire sans y souscrire   
esquive permanente   
à ne pas décoller du panégyrique des bouches pleines   
s'essayant l'espace d'un hoquet   
d'engendrer l'arc-en-ciel des fuites en avant   
hors l'aiguière d'argent plus prompte à se mouvoir   
qu'apte à recevoir les crachottis des amants de l'esprit.      
 
 
856

Un cop la guerra

     amarratges d'Yvan
La marxa dels ciclopedes
era altiu
i agradable
aquesta marxa del concordat
fet després de la guerra
guerra miserable
on hem cregut convenient afegir
a la monstruositat de la roqueta dels dies sense fi.      
 
Plegant sota la motxilla, les mules van bufar
a la pujada de la cruïlla
abans d'emprendre el camí principal
bypass estrany
endarreriments així com esquers
passamurs i domadors d'óssos
en concert, cada cop més atrevit els diumenges a la subhasta
saludar a Roudil el mascle blanc
que el mar va fer cantar.      
 
El rodament de les botes
havia aclamat la sorra
cavitats dunars
sufragistes amb mocador al cap
corrent cap a la pedrera dels homes desmembrats
que el crit de la sirena
havia esborrat
tals tintes de foc
al cor de les torres bessones.      
 
 
855

Predicant per la seva parròquia

     A mitjans d'agost
els gats prediquen per la seva parròquia

no em facis
dones de la cort
per denunciar-lo a la policia.      
 
Bascos disfressats
corrien sota els rems
pits que sobresurten
a les goles desplegades.      
 
punt de misteri
a l'alba
grunyint a la manivela
els cotxes d'ahir
estaven a punt d'encendre's.      
 
Els ulls mig tancats
casetes indivises
va aixecar la càlida olor
crepe criolla
en una ràpida reconquesta.      
 
després res
peu al fre
es van enfilar els pètals d'amor
en el teixit dels naixements.      
 
Orgullós en armes
la paret lateral va cedir
al pessebre el fenc va vessar.      
 
Fadaise en do sostingut
córrer aquí i allà.      
 
 
854
 
 


 

Per què no vam votar Akhenaton?

     Per què no vam votar per Akhenaton?
el car
l'organista de la catedral
el flux tumultuós.      
 
A la seva cara afilada
el marbre de l'altar era un penjoll
l'estola al vent
al costat del Cigne.      
 
Els gossos anaven i venien
perforant amb els seus lladrucs
els núvols creixents de la vall
sense que es molesti el pastor.      
 
Vaig córrer
i em van agafar
me'n recordo
de la regla.      
 
La meva mà està a la dreta de l'esquerra
i l'esquerra és meva
realment meu
a terra
contra la roba bruta
la mare del meu fill
la conca de sang entre les cames
ulls enrotllats amb la boca oberta.      
 
 
828