S'estaven obrint grans portes daurades al fullatge de tardor del cirerer la núvia era preciosa l'altiva riuada de núvols. Semblava aquesta tanca tan alt que va tapar el forat negre des de l'horitzó sense que la llum s'apaga estàvem a la sortida. Fines tires de tela brodava l'aire amb espasmes i tot estava a punt per una darrera misssiva. No cantis més perdre's ser la mel de les petites maneres sigues llest. Allunya't de l'Esperit robatoris habituals uneix les teves mans per més amor. 670
Ostensiblement soi aux débours de quelque monnaie du pape cette haine carnassière en cale sèche secoue en ces temps de misère la pensée à la plume légère. Poème de la mer que ne suis-je un noyé paisible à compter les perles de lune au marigot des incantations. Je sais de la mer ce que l'homme a cru voir d'émulsions vives aux abysses profondes. Il aurait voulu il aurait fallu mais ne jamais croire. Cette écorchure aux genoux cette dictature de la haine devant les galets de la grève. De presser le nez violace la paroi on pendent les mucilages. Au saupoudrage de la poudre de riz Soir de Paris l'errance d'être fait de l'enfant sauvage une âme traversant l'ellipse du futur pour sans retard d'un rebond l'autre être les yeux gris de la poésie. Demeurer libre al menys dans la cage aux poules souille les vitrines de noël d'une vapeur d'eau et de feu aux clapets de l'esprit. Enfant mort trop érudit enfant aux savates traînantes jamais ne sera sous les roues caoutchoutées du fauteuil les heures évasives des nuits sans sommeil. Etre compris est indiciblement veule alors que prendre le temps d'une poussette devant le vide incite à la culbute. Etre le myste du sacrifice devant la carcasse d'un bœuf offert au sable des arènes. Palpation des grands espaces au lever d'un jour d'airain main de miel sur ta joue. Enjamber le parapet au petit jour d'un jour nou fait la vague sujette. Soulever les pleurs tel vortex sans pesanteur annihile le doute d'exister. Chapeau bas messieurs de la haute descendre la rue pavée en faisant sonner ses souliers braç a braç permet au pauvre chagrin d'être le bonbon de l'imaginaire. Accessit au jeu des successions cette obligation de dire l'outil bien avant la loi afin d'être le "je" en création de soi fait la grenouille plus grosse et la cervelle plus étroite. Soyons la joie du miroir en extraction du visage pour excavation disposée renouer avec ses gestes. Grotesques rires quand la mer se retire amère succion des coquilles vides. Hors la fleur sensible et le magot des émotions être sans Dieu ni maître le clepsydre sablé que les mains écarquillent en pleine conscience dans la contemplation d'un univers résolu. Éraflures des mots pensés au stylet d'un scribe madré permet à la vie de mûrir. Observer est donc mystère sage prescription que le désir adresse dans l'innocence du cœur à la fraîcheur de la page blanche. 669
De la musique en goguette au fil de l'eau cueillir les souvenirs des silhouettes de hasard en fond de songes que déchirent les notes d'un piano à la tuyauterie disjointe. Prêt pour le cabotage de par les jours et les nuits en syncope souple à la poupe vermeille des rencontres pèlerines sans les parapluies de la chimère contempler un ciel serein. Partir jusqu'à terre ferme ensemencer les océans de pierres et d'algues acheminer le printemps des amants des sources taries vers l'avenir au grand retournement d'exil. Pendues au velours des rideaux reviennent les mains câlines glissant à plein ramage sous le rai de lumière unique passage des sentiments effleurés dans le fracas d'un train en partance. 668
d'una altra manera follicules moites à la pointe des aigles passent et repassent les cohortes romaines dans l'allée majestueuse des grands arbres à la Force aboutie. Il n'est de domaine que l'enfance abandonnée en bord d'océan à guetter le vol des cingles aux cris de cailloux frottés avec vigueur sur le vent sauvage qui fait plier l'alpha. 667
El batec d'un cor la llúdriga camina ondulante en sa reptation tot encaixa núvols condemnats amb veus femenines óssos plorant dispersos que inflen els exsurgiments de les nostres llacunes vitals en flux dens veus guturals escorçar tals fragments de pedres estel·lars l'ombra dels nostres pensaments fresc i permissiu desenrotllat al fresc de la nostra consciència amb llavis casats. 666
Un gat dopat
amb llet de coco
va agafar el cost
prop de la finestra.
A la llunyania els ulls
el misteri d'elsa
eren al vespre
els esclats de la seva veu
i de l'Índia
les ballots du comptoir.
Passèrent parasites
passos al voltant.
No ho diguis a ningú
aquesta estranya manera
de pourvoir sans raison.
Així que amics
a la carretera
tenir molta cura
aux visions et dévotions.
Posem a escalfar la paella i la castanya
puis les beignets dorés
sota les bigues ennegrides del serrallo.
Mantenim les paneroles allunyades
cap infantesa
juste le culot
ampolles bolcades.
Per encara més vermell
De pensa mel
à la pesée qui émerge
Le cœur se déprogramme.
À la une à la deux
le coléoptère s'envole
quarts de mitjanit
quan succeeix el soroll
l'autocar Drouin des de la platja.
Amusez-vous
sigui el gratinat de síndries
conduir al toro
prop de la plaça de toros
a les el balustre destartalat
la perla i el sainfoin
de ses anneaux dorés
amb els pulmons plens
remugles de la journée.
Accumulez le bon air
al guisat de sabors
sigui el sol cruixent
els colibrís ploren.
M'encarrego de digerir
el cos estrany
que em van portar
carregat d'escuma de bombolles
davant de les escales de la meva habitació
d'échos affublée.
Era James
el rellotge desbotonat
a la vora del penya-segat
cabells solts
suintant des affres de la journée.
Amb rizomes mimats
parla el menat
la llengua de Molière
aixecat i vingut
tal insecte de fusta
liderant el camí
als matolls de Champfleury.
La musa amb una corda tensa
el vespre dels seus contratemps
évacua quelques roucoulades
donar-li una bufetada de costat
sense decidir el lloc dels seus amors.
665
Feia fred les parets estaven humides salitre sota l'ungla a les rajoles la gelada. Seieu contra l'estufa encara calenta escolteu els ratolins picant el terra l'aixeta gotejava sota el linòleum les làmines dels panells publicitaris. Als veïns de dalt els van arrencar les cadires una llum escàs va arrossegar les cortines el vent passava sota la porta la fregona humida penjava del filferro. M'havia guardat la gorra de les orelles els guants iguals Em fregava els genolls perquè l'ungla vagi. La terra batuda entre els edificis no tenia herba un presseguer escàs va florir a la primavera però mai va arribar a la seva fi. A la taula quadrada tela d'oli amb flors va acompanyar els petits corredors es van llançar els daus. Al meu llit acollidor Vaig escoltar el post a Galena veus en un cruixent segons les manipulacions sobre el plom. 664
Deixa't infusionar entrar en la seva essència en aquest passatge sublim sense aquesta voluntat de detallar la pena segons els efectes de llum per disgust dels buscadors de la veritat. Anar com pensem la creació la branca entre els llavis el germen al seu cor d'un color verd tenaç en els seus efectes moiré que la respiració acompanya. Observa aquesta estrella que viu en tu el blau de l'estrella de cinc puntes ets tu entres a la cripta sense por i sense emoció et reveles i inventes la teva vida sense ser necessàriament entès t'acostes a la vora de la compassió. 663
nit profunda quina no sóc la teva ombra secreta a aquest nivell d'elevació on crema la roba de la llum vestir amb gran amor que ens fa ombra a la font. És a aquest nivell de l'ànima amb el degut respecte relacionar-se amb els altres que la identitat singular s'afirma consciència de pertinença al grup en plena solidaritat amb l'evolució. Quan els núvols s'obren no importa sol ni pluja hi ha inclusió en qualsevol pràctica els regnes de la natura estan connectats les esferes sonen la guia hi és el més a prop possible. 662
En els anys perduts que el temps s'escampa pel carreró dels primers arbres. A l'avantguarda del romanç clixés paradisíacs elucubrats l'aigua està feta de plom blanc. La meva faldilla és d'encaix la vida l'aixeca dels seus llavis sensuals. Una felicitat de commiseracions fintes étale vertueusement el desenrotllament de les cintes grises de la ment. Hi haurà pa al bol poden venir gossos comme irruption sauvage sur le chemin en balcon. Nosaltres, companys de lluna lluint les quincalles del molt baix sumes de gel per saber massa per saber. servir el món suc de carbassa dolça agafa el desig en els seus desviaments. Ungüent gruixut a l'alba dels portals hermètics condueix a sales tancades abandonades. A la cruïlla només il·luminació ocasional al circ les espelmes del matí. Menja llet de cap de violí rar vagar sense decomís quan passen les cigonyes. No estiguis sol en aquest fosc túnel del retorn a la mare mon amour vertigo désopile. Seieu tranquil condemnat a espurnes la mirada de l'equinocci. Xiuxiueigs discontinus entre els set raigs que infligeix la Victòria au Grand Être immobile. Hi ha una fe tenaç que els tòpics descobreixen a l'oblit. Oh, les meves petites coses abandonades no m'abstinguis que segueix. De vegades era jove. 661