
O le tamaloa o se atoaga e le mavavaeeseina. E ala i le tuufaatasia o le tino, i le amanaia o le psyche e fesoʻotaʻi ma le malosi o le tatalaina o le malamalama i se vaʻaiga faaleagaga, e tasi le tagata. O lenei va'aiga fa'atolu i le tagata soifua na fa'avaeina e : le tino-CO-, lau-AM-, le mafaufau-ES- o taua e avea ma vaega o lo tatou ala o le tuputupu ae o le tagata, mo le tamaloa “sau” .
Le corps n’est pas le tombeau de l’âme comme le pensait Platon, ae o le mea fai musika e musuia e le Agaga. I la tatou auala, être spirituel ce n’est pas échapper au corps mais s’ouvrir dans son corps à l’action de l’Esprit. Le corps traduit, d’une manière palpable et physique ce qui est autre, o le a le metaphysical, ce qui est impalpable et invisible . Le corps nous met en contact avec la réalité et nous permet un premier déchiffrage de l’univers qui nous entoure. Ia te ia, e mafai ona tatou vaai, fa'atonu, e pa'i atu, e lagona, e tofo. Par nos sens nous accueillons des informations tangibles, informations qui peuvent nous faire accéder à des plans subtils .
E i ai i tagata Iutaia le autasi i tagata. Ils le considèrent comme un tout : la nofoa (valoia) pénétrée par le souffle (nefesh) où la chair est moins la chair-viande que l’Homme tout entier dans sa dimension cosmique et la “nefesh” la vitalité de la chair, o le a le mea e faagaioi ai. I o, la chair ne se saisit jamais séparée du souffle. La chair sans le souffle n’est plus chair mais cadavre .
O le Tusi Paia fo'i fo'i ona fa'ailoa mai le manatu o“Timuga” WHO e agavaa ai le Agaga o le Atua, le mānava fa'aola. Lenei “Timuga” fa'aoso o le foafoaga e leʻi maeʻa e tatau ona avea i tatou ma vaega o le malosi o le ausia, o le tuputupu ae o le tagata. O le “Timuga” faatagaina e faatuina o le felagolagomai o vaega e lua o le Tagata, “valoia” ma“nefesh” . Na te faamalosia i latou .
Les Grecs ont perçu que la distinction entre l’esprit et l’âme s’avère essentielle. Platon pensait qu’en son intériorité l’âme prend conscience d’un quelque chose d’autre, elle est au-delà des considératins bassement matérielles, o lona faanaunautaiga i le silisili ese . Cette dimension de l’âme, sa ia valaau ia te ia “nous”. Le “nous” est apparenté à un organe de vision. O ia o le avanoa, au sein de la psyché de poser un regard sur les éléments de la psyché .
E ta'ua foi o le vaega pito i luga o le agaga poo le vaega lelei o lau, le“nous” faailoa o ia lava loloto le loto e pei o le malosi mo le filemu, o le lotofuatiaifo ma le naunautai. Le gafatia mo le filemu i totonu poʻo “Hesikia” faataitai i le manatunatu loloto ma tatalo, e iloa ai se tulaga mautu o le tagata. Le gafatia o le lotofuatiaifo, o le tautala ma le tautala e mafai ai e le Tagata ona nofouta o ana gaioiga i totonu ma ia mafai ona fa'aigoaina e pei o uiga, latou lagona, lagona, tu'inanau. mafai ona fai filifiliga ma o le naunautaiga o le saolotoga lea e tatau i le Tagata ona lesitala ma tumau i se malosi i totonu e aunoa ma le faalavelaveina e le talosaga mai le lalolagi po o le tuu atu o se tasi e faaseseina e mafaufauga faalafua .
O le taimi lena o le Agaga, le “pneuma”, O le upu Eleni o lona uiga o le Manava e sau mai le Atua e sau e faʻamalosia le tagata. Il éclaire toute chose. Nous sommes alors des êtres en devenir d’être réellement des êtres vivants . E pule lava i tatou e aua le misia le sini, aua le tapunia i matou, e toe fetuutuunai i tatou lava e tusa ai ma lo tatou lava faasinomaga patino, d’accéder à notre propre désir, à notre propre manière d’être car la parole de chacun d’entre nous est essentielle pour l’ensemble .
E ala i lenei faiga ole tamaloa “sau” ina ia mafai ona tatou alualu i luma agai i le faaleleiga i totonu, faavae uma o le olaga fegalegaleai fa'amalie .
174